Per què ens obstinem que els nens utilitzin joguines elaborades? Per què els diem com i amb què han de jugar? O millor, dit, per què no permetem que ho facin de manera il·limitada, sense guiar o coartar la seva imaginació?
Recuperant la cita de Francesco Tonucci que “una bona joguina és aquell que, sense ser res en concret, pot ser tot”, hem volgut parlar amb Priscilla Vela, escriptora del magnífic lliuro ‘Peces soltes: el joc infinit de crear’ del que és coautora al costat de la fotògrafa Mercedes Herrán i que pots aconseguir fent clic en aquest enllaç.
La seva recerca sobre la teoria de les peces soltes -iniciada per Simon Nicholson en 1971- ens ha influït moltíssim per crear Inspira, el nostre programa per a la etapa Infantil basat en la pedagogia verda i la creativitat.
En el vídeo que trobaràs a continuació tens més detalls sobre els materials que utilitzem a Inspira!
Amb Priscilla Vela (i altres tres especialistes en joc i educació emocional) vam poder parlar en el webinar sobre joc i suport emocional que podràs veure de nou una mica més a baix, però ara hem tornat a contactar amb ella perquè ens expliqui una mica més sobre aquest tema tan interessant que és el joc amb material no estructurat o peces soltes. Estem segurs que el que Priscilla ha d’explicar-nos et serà de gran inspiració. Som-hi!
Beneficis del joc amb peces soltes o material no estructurat
Quins beneficis te el joc desestructurat per als nens i nenes?
Per respondre’t primer haig de puntualitzar que, personalment, no m’agrada res la denominació “desestructurat” perquè dóna la sensació que li falti alguna cosa per estar complet (estructura) i això automàticament és interpretat per l’inconscient de manera negativa. Em sembla més apropiat anomenar-ho joc amb material no estructurat o joc amb Peces Soltes, que de fet és el títol del meu llibre i la meva línia de recerca i divulgació. “Peces Soltes” és una denominació que m’encanta perquè a més de donar sensació de ser una cosa única, porta implícita la idea que es poden associar entre si en infinitat de formes no convencionals.
Tornant a la pregunta, els beneficis succeeixen justament en prescindir de l’estructura perquè alliberem el material de joc dels nostres límits, creences, expectatives i etiquetes. En treure-li aquest pes de damunt, els donem als nens llibertat per ser, crear i experimentar de manera natural, orgànica i d’acord amb els seus temps i necessitats evolutives. Els permetem investigar, inventar i testar les seves pròpies estructures. Això, a la llarga, es tradueix en què al no interrompre ni modificar la connexió del nen amb la seva creativitat i habilitats innates, li permetem ser l’artífex del seu propi aprenentatge i teixir els seus propis mapes neuronals d’informació.
Quin és el paper del mestre o dels pares en el joc amb peces soltes?
Tornant a sintetitzar moltíssim, el rol de l’adult respecte al joc és el gran canvi de perspectiva que proposo des de la filosofia de Peces Soltes. En el meu llibre explico detalladament un acompanyament des de diversos plans simultanis que es van alternant d’acord amb les necessitats que s’observen en el nen i en el joc. Alguns d’aquests rols serien: proveir, supervisar, preparar i presentar els materials, jugar (per descomptat) i encarregar-se de mantenir el joc viu. I molt important: observar, registrar, documentar i aprendre dels nens tot el que puguem!
Però potser el paper més essencial de tots es dona amb un mateix: és necessari retrobar-se i tornar a donar veu al nostre nen intern, fer un treball de reconnexió amb els qui érem i a què jugàvem. Si no recordem com jugar, no podrem comunicar-nos en el llenguatge de la infància.
Quines capacitats desenvolupen els nens i nenes amb material no esctructurat?
Qualsevol capacitat que desitgin treballar, perquè la versatilitat del material no estructurat fa possible l’impossible. Les Peces Soltes ajuden sobretot a treure a la llum les habilitats innates de cada nen que d’una altra forma potser no tindrien l’espai ni el lloc de ser vistes.
De fet, el joc amb material no estructurat està estretament relacionat amb la teoria de les intel·ligències múltiples: cada nen se sentirà atret justament pels elements i els usos que necessita desenvolupar en aquest precís moment.
Per què necessiten les escoles canviar els objectius i utilitzar jocs menys definits?
Perquè ja hem vist que el nostre sistema educatiu està obsolet i respon a les necessitats d’una època passada basada en la indústria. Estem enfrontant un canvi d’era amb eines de fa més d’un segle i ja estem comprovant fa dècades que el treure bones notes i seguir el camí indicat fins a la universitat no és garantia d’èxit. Sembla que ens hàgim topat amb un mur, però curiosament, d’altra banda, estem veient que els qui se surten del camí i s’inventen les seves professions, els qui es dediquen a desenvolupar la seva passió de manera creativa no solament obtenen èxit sinó que ens obren portes a universos inexplorats amb potencials infinits.
En trencar les (velles) estructures de les quals parlàvem al principi del tot, ens tornem lliures per crear una (nova) realitat. I precisament el joc amb Peces Soltes és l’eina multidimensional que ens prepara des de petits per desenvolupar-nos en aquest aparent caos, en aquesta sobredosi d’informació constant, permetent que nostres veritables talents emergeixin.
Quins materials són idonis pel joc no estructurat?
Doncs… tots i cap! Aquesta filosofia proposa un canvi radical en el nostre paradigma del joc, on el focus deixa de ser l’objecte extern -la joguina- i es converteix en el procés intern i completíssim que és jugar, posant al nen en el centre i prioritzant l’experiència holística -jugar, experimentar, crear, ser… juntament amb la xarxa d’aprenentatges que aquesta genera- per sobre del material i del resultat final.
En el nostre llibre Peces Soltes, la fotògrafa Mercedes Herrán i jo fem una gran catalogació de materials d’origen natural, comercial i reciclatge per donar idees a famílies i mestres, però la veritat és que el material és secundari; el veritablement important no és l’objecte en si sinó com s’utilitza.
Tans cap exemple perquè ho entenguem millor?
Al llarg de la història veiem com diverses civilitzacions han resolt les mateixes qüestions de formes diferents, amb tota mena de materials i desenvolupant tècniques pròpies, donant lloc a les diferents cultures. Una casa tradicional pot ser de fusta, de pedra, de fang, de palla, de gel, de tela, de metall, etc… i pot estar construïda sobre la terra, damunt d’un arbre, excavada en una cova o surant en l’aigua… Totes aquestes solucions responen a la mateixa necessitat bàsica de refugi, materialitzant-se amb el que hi havia disponible en l’entorn.
Amb el joc succeeix exactament el mateix. Si el nen està en una etapa evolutiva en què necessita fabricar cabanyes o casetes, utilitzarà el que trobi per a fer-ho. Si solament té al seu abast mantes i coixins ho farà amb això. Però la màgia veritable ve quan l’adult observa aquesta necessitat conscientment i comença a oferir de manera més o menys òbvia diferents elements i situacions que permeten al nen explorar i desenvolupar a fons aquest impuls creatiu.
Aquestes variables que ofereix l’adult no són solament objectes, sinó que poden incloure ambients, fenòmens intangibles (com el vent o el magnetisme), experiències sensorials, tècniques, eines i fins i tot idees abstractes. Les connexions són infinites. I això és justament el que ens diu la Teoria de Peces Soltes de Simon Nicholson: “en qualsevol entorn, tant el grau d’inventiva i creativitat com la possibilitat de descobriment, són directament proporcionals al número i tipus de variables que hi hagi”.
Què hem de tindre en compte per treure el màxim profit d’aquest tipus de jocs?
El joc veritable és un bé extremadament fràgil i cada vegada desapareix a una edat més primerenca. Aquesta és en part una de les conseqüències d’aquesta societat adultocentrista. Per això és vital visibilitzar-ho, preservar-ho, enriquir-ho, aportar-li el valor que mereix i dedicar-li temps, energia i espais que ho facin accessible a tots els nens de la societat independentment de les seves circumstàncies.
Però sobretot, cal alliberar-ho de les expectatives adultes que solen ser bastant tòxiques. Ens fa molta falta tornar a confiar en el nen i en la seva saviesa instintiva.
Com d’important creus que és que es treballi amb programes així?
Penso que el canvi en l’educació ha de donar-se des de l’arrel, i programes com el vostre poden ser una molt bona provocació per iniciar aquesta metamorfosi. A més veig que cada vegada més docents es reinventen per ser generadors d’aquesta transformació, per la qual cosa un programa que advoqui per una altra perspectiva de l’aprenentatge segur que és molt interessant també per a ells. Encara no conec Inspira i tinc molta curiositat.
–
Com dèiem al principi de l’entrevista, el treball de Priscilla ens ha servit d’inspiració per crear Inspira. A diferència dels objectes prefabricats, els materials de Inspira possibiliten una gran diversitat sensorial amb l’objectiu de respectar la creativitat innata dels nens perquè juguin de manera il·limitada sense guiar o coartar la imaginació. Si tens curiositat per saber més sobre els materials de Inspira fes clic en la imatge que trobaràs a continuació… i descobreix el món màgic de Inspira!
