Tots els programes tenen com a eix transversal metodològic l’aprenentatge basat en el joc, ja que jugar és la manera natural d’aprendre que tenen els nens. Per mitjà del joc, els alumnes desenvolupen diferents habilitats i destreses de manera segura i feliç: quan el nen se sent emocionalment còmode el seu aprenentatge serà molt més efectiu. En definitiva, tot aquell aprenentatge que generi emocions positives s’adquirirà de forma molt més significativa.

L’aprenentatge manipulatiu involucra l’ús d’objectes tangibles, materials concrets i activitats pràctiques per facilitar el procés d’aprenentatge dels alumnes. En lloc de dependre únicament de la informació verbal o visual, permet als nens interactuar directament amb els materials i experimentar conceptes de manera física i pràctica. Treballar amb materials concrets aporta múltiples beneficis, ja que permet als alumnes de manera directa i pràctica amb els conceptes, fet que millora la seva comprensió, retenció i aplicació dels coneixements. Aconsegueix involucrar els nens de manera activa i pràctica, facilita la comprensió profunda, estimula el pensament crític, connecta conceptes de la vida real, atén diversos estils d’aprenentatge, millora la retenció d’informació i garanteix la inclusió i adaptació a les necessitats individuals dels nens.

Involucrar els alumnes en projectes pràctics i significatius que tracten problemes del món real fomenta la comprensió profunda, el pensament crític, la col·laboració i l’aprenentatge autodirigit. Els alumnes desenvolupen habilitats transferibles, com resolució de problemes, comunicació i treball en equip mentre apliquen coneixements en contextos reals. L’ABP motiva els alumnes a fer que l’aprenentatge sigui rellevant i motivador, preparant-los per fer front als reptes del món real i per desenvolupar habilitats essencials per a l’èxit personal i professional.

L’aprenentatge basat en problemes implica que els nens s’involucrin en la resolució de problemes autèntics i desafiants, on exploren informació rellevant per trobar solucions, fomentant així habilitats com l’anàlisi crítica, la col·laboració i l’aplicació pràctica del coneixement. A través de la investigació i presa de decisions, els alumnes desenvolupen competències valuoses mentre fan front a situacions reals, fet que condueix a un aprenentatge profund i durador, i els equipa per abordar reptes complexos en la seva vida personal i futura.

El treball cooperatiu és un altre dels eixos transversals dels nostres programes. A través de la cooperació potenciem les responsabilitats individuals front al grup, la interacció entre iguals, les habilitats interpersonals, la coavaluació i l’autoavaluació. L’alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge i el mestre assumint un canvi de rol, el de guia. El docent no és qui transmet els coneixements, sinó que plantejarà situacions on l’alumne descobreix per si mateix i experimenta en primera persona.

Un altre aspecte destacable de la nostra proposta és el fet d’oferir diferents oportunitats d’aprenentatge també en relació amb els espais. L’aprenentatge no es troba aïllat dins una aula, sinó que forma part del nostre entorn i de les nostres realitats més properes, i podem observar-lo i practicar en situacions reals. Per aquest motiu proposem aprofitar tots els espais del nostre centre i del nostre entorn proper sempre i quan sigui possible, per experimentar les matèries en primera persona.

Considerem important fomentar la cultura de pensament, l’objectiu de la qual és ensenyar a pensar per ser capaços de resoldre problemes i prendre decisions amb major facilitat. No obstant això, posseir l’habilitat de pensar no implica necessàriament saber utilitzar-la. Per això és important desenvolupar-la i aprofundir-la en un mitjà adequat, i estem convençuts que aquest mitjà és l’aula. Amb aquest objectiu, realitzem estratègies de pensament i rutines de pensament.

• Les estratègies de pensament són models de tasca que promouen la metacognició o la reflexió sobre el que s’aprèn i permeten avaluar el propi pensament. Són eines necessàries per optimitzar el procés d’aprenentatge. Exerciten habilitats d’anàlisi, comprensió, classificació, comparació i contrast, resolució de problemes i presa de decisions. Aquestes habilitats i destreses de pensament poden transferir-se a altres àmbits fora de l’aula. Alguns dels seus objectius són reflexionar al voltant del que s’ha après, fixar els coneixements i prendre consciència de la pròpia presa de decisions front a la resolució de problemes. Ja que és una activitat que requereix de la direcció del docent, és important que al principi sigui guiada i es treballi dins l’aula.
• Les rutines de pensament són pautes cognitives basades en preguntes o afirmacions que fomenten el pensament. Permeten evidenciar de manera clara i autònoma allò que l’alumne coneix, les seves carències, les seves eines i com les utilitza. A més, són molt útils per estructurar les idees i els coneixements, ajuden a prendre decisions sobre la pròpia estructura mental i a comprendre el procés que s’ha seguit per assolir determinades idees. Les rutines amb les què treballem tenen uns objectius molt clars i per això es treballen amb els continguts en moments clau. És important que siguin guiades i que es treballin dins l’aula; es pot utilitzar la mateixa metodologia i seguir les mateixes fases que per a les estratègies de pensament.

A tekman plantegem una avaluació amb la finalitat d’ajudar els alumnes a millorar durant el seu procés d’aprenentatge. L’avaluació tradicional, centrada únicament en resultats i coneixements, no proporciona una visió completa del progrés de l’alumne ni contribueix a millorar el procés d’aprenentatge.

• L’avaluació per competències és fonamental en els nostres programes educatius. Treballar per competències permet que els alumnes apliquin el que han après en situacions reals. És important que adaptem l’avaluació perquè sigui coherent amb aquest enfocament, considerant-la com una part activa del procés educatiu i com una eina perquè els alumnes millorin contínuament. Una avaluació competencial ens permet valorar no solament els coneixements adquirits, sinó també les habilitats, aptituds i valors de l’alumne. És una avaluació contínua i transparent, on podem utilitzar instruments com l’autoavaluació i l’avaluació cooperativa, involucrant els alumnes en la reflexió sobre el seu propi progrés i en la valoració del treball en equip.

• És essencial que, com a docents, promovem una cultura de l’avaluació i la reflexió dins l’aula. A través de l’avaluació formativa i formadora ajudem els alumnes a desenvolupar habilitats com l’aprendre a aprendre i el sentit de la iniciativa i l’empreniment, preparant-los per fer front a reptes significatius de la seva vida, ja que ens ofereix una informació valuosa per guiar els nostres alumnes en aquest camí de desenvolupament acadèmic i personal.