El resultat de les proves internacionals PISA és un dels temes del moment. El baix rendiment dels alumnes en matemàtiques i comprensió lectora és una crida d’atenció per a tot el sector educatiu, però des de tekman Education defensem que també és una oportunitat per reflexionar i millorar.

Recentment, vam publicar l’article Proves PISA: com ensenyar i practicar matemàtiques per millorar resultats, en el qual repassem com estan dissenyats els exàmens de PISA i com preparar els alumnes per a aquest tipus d’avaluació de model competencial en matemàtiques. Les competències estan en el centre de tot, ja que l’objectiu principal d’aquest enfocament és formar els alumnes perquè siguin persones competents, capaces d’aplicar els seus coneixements per resoldre els problemes del dia a dia.

Avui, ens centrem en la competència lectora per oferir estratègies d’ensenyament competencial, acompanyant els alumnes al llarg de totes les etapes perquè en secundària obtinguin un bon nivell i desenvolupin el gust per la lectura.

Què han de dominar els alumnes per obtenir bons resultats en la prova de llengua de PISA?

L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), l’organisme encarregat de les proves PISA, dissenya els exàmens amb preguntes competencials, en les quals els alumnes han de reflexionar i aplicar estratègies i coneixements per resoldre els problemes i preguntes plantejades. Aquest plantejament, que pot entendre’s més fàcilment aplicat a les matemàtiques, també és clau en les proves de competència lectora. En aquest cas, PISA valora el rendiment dels alumnes en funció dels processos cognitius emprats, els formats de text i les situacions o contextos plantejats en les preguntes.

Segons PISA, perquè un alumne sigui competent en lectura, ha de dominar els següents processos:

1. Localitzar informació: buscar, seleccionar i accedir a informació rellevant.
2. Comprendre: identificar el significat dels textos, integrar la informació i generar inferències.
3. Avaluar i reflexionar: avaluar la qualitat i la credibilitat de la informació, reflexionar sobre el contingut i la forma del text i detectar i gestionar conflictes.

A més, han de saber aplicar-los tant en textos continus, que proporcionen informació de forma lineal, com en textos no continus, per als quals s’han d’aplicar estratègies de lectura no lineal, necessària en gràfics o taules.

Nivells de rendiment de l’Informe PISA

En les proves PISA 2022 es van aplicar els mateixos criteris que en l’edició PISA 2018, que estableixen 7 nivells de rendiment dels processos de competència lectora, des dels coneixements més bàsics fins als més complexos:

• Nivell 1b. Localitzar una peça específica d’informació en un text curt i sintàcticament senzill, context i una tipologia familiar, connexions simples.

• Nivell 1a. Localitzar més d’una peça independent d’informació, reconèixer el tema principal i el propòsit de l’autor sobre un tema familiar, connexió entre informació del text i coneixement comú. Poca informació conflictiva.

• Nivell 2. Localitzar diverses peces d’informació, reconèixer la idea principal, entendre relacions, construir significats sense informació destacada, comparar, contrastar i reflexionar respecte a coneixements externs i experiències personals.

• Nivell 3. Localitzar i reconèixer relacions entre peces, identificar idea principal, comprendre una relació o construir un significat, molts factors en comparació, contrast i categorització, informació conflictiva i sense destacar. Connexions, comparacions i reflexions per a una comprensió detallada i relacionada amb coneixements familiars.

• Nivell 4. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació incrustada, interpretar el significat de matisos del llenguatge, comprensió i aplicació de categories en contextos no familiars. Fer servir coneixement formal o públic per formular hipòtesis o avaluar críticament. Comprensió de textos llargs o complexos.

• Nivell 5. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació molt incrustada, inferir en la informació rellevant. Avaluació crítica i formulació d’hipòtesis basades en coneixement específic i context no familiar. Conceptes enfrontats i inesperats.

• Nivell 6. Múltiples inferències, comparacions i contrastos precisos. Comprensió plena i detallada de diversos textos i integrar informació. Informació conflictiva i rellevant, contextos no familiars. Formular hipòtesis i avaluació crítica en textos complexos, amb diversos criteris i perspectives, interpretacions sofisticades i desenvolupades. Anàlisis precises i atenció a detalls desapercebuts.

Com ensenyar llengua per formar alumnes competents

Sabem que la forma d’avaluar condiciona la forma d’ensenyar, i en aquest cas hem deixat molt clar que el model es construeix partint de les competències. Per tant, l’ensenyament també ha de ser competencial.

A PISA s’avalua la fluïdesa i l’eficiència de la lectura, però també la motivació, les pràctiques de lectura i el coneixement d’estratègies de lectura dels alumnes. Així doncs, no es tracta únicament de comprensió lectora, també dels processos que els alumnes han d’aplicar en diversitat de textos, contextos i formats. Parlem d’un ensenyament competencial de la llengua i la literatura des d’un enfocament comunicatiu, i no únicament gramatical.

Per ajudar els nostres alumnes a assolir un nivell alt de competència lectora necessitem aplicar aquest enfocament des de les primeres etapes educatives. La formació comença en Educació Infantil, es construeix i consolida en primària i es desenvolupa en secundària.

Aquí van algunes orientacions perquè les teves activitats d’ensenyament de la llengua compleixin aquests requisits:

• Ensenya mitjançant projectes que permetin un aprenentatge autèntic i contextualitzat, amb textos aplicats de diverses tipologies i un desenvolupament profund de la comprensió lectora, fomentant la reflexió i el raonament mitjançant la lectura crítica.

• Treballa els textos multimodals, aquells que combinen dos o més sistemes semiòtics per representar i crear significat: text amb imatges, sons o vídeos, com els còmics, per exemple.

• Motiva el gust per la lectura en els teus alumnes, presentant-los lectures de diferents estils i temàtiques i acompanyant-los en aquesta experiència. Per a més informació, recomanem l’article Com fomentar l’hàbit de la lectura en educació primària?

• Dissenyar proves d’avaluació competencial que incloguin un context i requereixin que els alumnes apliquin diverses habilitats i estratègies, amb l’objectiu de respondre a una pregunta complexa o resoldre un problema que podrien trobar-se en la vida real.

Així treballem la competència lectora a Ludilletres i Superlletres

A tekman Education disposem de dos programes educatius de llengua: Ludilletres, per a infantil i primer cicle de primària, i Superlletres per a segon i tercer cicle de primària. Aquests dos programes germans asseguren la continuïtat metodològica entre les dues etapes i converteixen el pas d’infantil a primària en una transició natural i còmoda per als alumnes en aquest moment crucial.

Tant Ludilletres com Superlletres tenen un enfocament holístic que integra la lectura, l’escriptura, l’expressió oral i l’escolta, fomentant una comprensió profunda i complexa del llenguatge. A més, tots dos integren el català i el castellà i treballen amb projectes d’aprenentatge contextualitzats, que preparen els alumnes per a diferents situacions de la vida quotidiana. 

Desenvolupar el gust per la lectura i millorar la comprensió lectora

La comprensió lectora i el gust per la lectura són dos dels punts forts dels nostres programes de llengua. Per assegurar aquests dos pilars, integrem el pla lector en els programes i dissenyem eines específiques per treballar la comprensió lectora.

T’oferim alguns materials i guies per aplicar estratègies que motivin als teus alumnes i enriqueixin les teves classes:

• A la guia El diari lector: un company de viatge literari expliquem com integrar el pla lector en el treball per projectes, dissenyant projectes basats en llibres i activitats que motivin a la lectura: Descarrega la guia
  
• En aquest article trobaràs més consells i estratègies: El pla lector integrat: la millor eina per fomentar el plaer per la lectura
  
• A la guia Com ajudar els teus alumnes a comprendre el que llegeixen compartim estratègies de comprensió lectora, parlem de lectura estratègica i compartim organitzadors gràfics que pots aplicar a les teves classes de llengua: Descarrega la guia

T’interessa saber més sobre com treballem la competència lectora?

Vols que t’ajudem a millorar la comprensió lectora dels teus alumnes?

L’informe de les proves PISA 2022, centrades a avaluar el rendiment matemàtic, ha posat sobre la taula un important descens del nivell dels estudiants de secundària. Aquests resultats, lluny de desanimar, poden servir de motivació per reflexionar i millorar l’ensenyament de les matemàtiques.

Per comprendre els resultats de l’Informe PISA és necessari saber com són les seves proves i com s’avaluen. Aquestes proves estan dissenyades per reflectir el nivell de competència matemàtica dels alumnes de 15 anys de secundària, competència que PISA defineix com “la capacitat de raonar matemàticament i de formular, emprar i interpretar les matemàtiques per resoldre problemes en una varietat de contextos de la vida real”.

Segurament has sentit parlar molt de les competències. La llei d’educació LOMLOE les situa al centre de l’aprenentatge, i és a partir de 8 competències clau que es desglossen les competències específiques de l’àrea, els sabers i els continguts. Però no són rellevants només aquí! Les competències són fonamentals en totes les estratègies educatives internacionals, sempre amb l’objectiu de formar els alumnes perquè siguin ciutadans capaços i resolutius.

Què han de saber els alumnes per obtenir bons resultats en les proves PISA?

Des de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) es dissenyen les proves PISA amb preguntes competencials que no es resolen únicament executant algorismes; s’espera que els alumnes reflexionin i apliquin estratègies per resoldre les situacions matemàtiques proposades.

Aquesta és una de les característiques clau: els problemes contextualitzats avaluen diferents processos de raonament matemàtic, de menor a major complexitat cognitiva. Així, mitjançant la resolució de problemes, es valora la capacitat de connectar els sabers matemàtics i de posar en pràctica les habilitats i processos necessaris per resoldre la situació contextualitzada de la manera més eficaç possible.

Nivells de rendiment de l’Informe PISA

De la construcció de les preguntes competencials, es deriva la capacitat de les proves PISA de mesurar el nivell de competència dels alumnes. S’estipulen 8 nivells de rendiment, que van des del reconeixement de la informació i l’aplicació d’algorismes senzills fins a la capacitat d’aplicar estratègies i desenvolupar el pensament crític en contextos matemàtics:

• Nivell 1c. Resoldre preguntes en contextos fàcils i amb tota la informació necessària, seguint una instrucció clara i d’un sol pas o operació.

• Nivell 1b. Resoldre preguntes en contextos senzills i amb tota la informació en una representació, reconeixent si hi ha informació irrelevant i fent càlculs simples amb nombres sencers.

• Nivell 1a. Resoldre preguntes en contextos senzills, amb tota la informació en formats coneguts i dues fonts. Procediments fàcils, mínima síntesi d’informació i aplicació d’algorismes elementals, fórmules o procediments.

• Nivell 2. Reconèixer situacions que requereixen dissenyar estratègies per resoldre el problema. Recollir informació de diverses fonts amb models de representació una mica complexos. Comprensió de relacions funcionals i raonaments simples.

• Nivell 3. Dissenyar estratègies per arribar a la solució, incloent-hi la presa seqüencial de decisions i flexibilitat en la comprensió. Emprar pensament computacional i realitzar càlculs que no estan clarament definits. Ús de visualització espacial o de simulació per recollir dades. Interpretació de les fonts i raonament. Percentatges, fraccions, decimals i relacions proporcionals.

• Nivell 4. Treballar amb models per a problemes complexos, amb dues variables, aplicant pensament computacional més complex. Desenvolupament de pensament crític i integrar representacions diverses d’informació vinculant-les amb contextos quotidians. Argumentació, raonament i metodologia.

• Nivell 5. Elaborar i treballar amb models per a problemes complexos i suposicions. Aplicar estratègies de resolució de problemes per a tasques més difícils, com experiments. Reflexionar sobre la seva activitat i considerar els resultats contextualitzats.

Com ensenyar matemàtiques per formar alumnes competents

La manera d’avaluar condiciona la manera d’ensenyar. No podem esperar que els alumnes assolissin els nivells més alts de competència matemàtica de les proves PISA si no els preparem per a això. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte la seqüenciació cíclica, la contextualització, el raonament i la consolidació.

Aquí van algunes orientacions perquè les teves activitats d’ensenyament de les matemàtiques compleixin aquests requisits:

• Programa els aprenentatges respectant els principis de la didàctica de les matemàtiques, des de l’educació infantil fins a secundària: anar del senzill al complex, relacionar els coneixements i saber quins són imprescindibles per avançar. Una seqüenciació cíclica és clau per a un aprenentatge profund i durador.

• Dissenya activitats que tinguin un context realista en el qual poder aplicar les matemàtiques. No ens referim a un problema amb dades que es resolgui amb un algorisme, sinó a una situació complexa i connectada amb altres disciplines, en la qual es requereixen les habilitats i el llenguatge matemàtics per resoldre-la.

• Utilitza demostracions matemàtiques per ensenyar als alumnes a raonar i provar, a fer connexions, comunicar i representar el coneixement matemàtic. Són processos imprescindibles per ser competents en matemàtiques! Per dissenyar demostracions, et recomanem la guia Demostracions matemàtiques: una estratègia d’ensenyament explícita eficaç en secundària.

• Dedica temps a la consolidació dels procediments matemàtics bàsics, fonamentals per ser competents. A major domini dels procediments bàsics, més capacitat per afrontar els problemes complexos amb seguretat.

Per mantenir la coherència, és necessari que aquestes característiques es reflecteixin tant en les activitats d’aprenentatge com en les d’avaluació.

Així entrenem per a les PISA amb ONMAT: avaluació i activitats seqüenciades

Per aconseguir que els alumnes assolissin el nivell més alt en rendiment matemàtic, l’OCDE destaca la importància de l’aprenentatge acumulatiu: és fonamental assentar els primers sabers, ja que és a partir d’ells que es construeixen els coneixements futurs. Sense una base sòlida, tot s’enfonsa!

Analitzem dues activitats contextualitzades (una pregunta d’avaluació de PISA i una activitat d’ONMAT) per comprendre com ensenyar per obtenir bons resultats. Per començar, hem de tenir en compte que en l’Informe PISA s’observa la competència matemàtica mitjançant els següents aspectes interrelacionats:

1. Coneixement del contingut. Organització del domini per categories: quantitat, incertesa i dades, canvi i relacions, i espai i forma.
   
2. Procés cognitiu. Raonament matemàtic i cicle de resolució de problemes: formulació, ús i interpretació i avaluació.
   
3. Context. Situacions de la vida real en les quals es troben les preguntes, a més de les habilitats seleccionades per al segle XXI que se sustenten i es desenvolupen a través de la competència matemàtica: personal, ocupacional, social i científic.

Per tant, s’observa l’adquisició de la competència matemàtica dels alumnes amb una seqüència sistematitzada d’activitats que articulen el coneixement (saber) i els processos (competències específiques). A més, han de tenir lloc en un context de la vida real o basar-se en situacions fictícies però versemblants, en les quals les matemàtiques puguin aplicar-se per resoldre els problemes.

Exemple de pregunta matemàtica a PISA 2022

Ara que sabem la teoria, anem a la pràctica. Analitzem els aspectes d’aquesta pregunta de patró de triangles de la prova de matemàtiques de PISA 2022:

• Àrea de coneixement: canvi i relacions, sentit algebraic Patrons.
  
• Procés cognitiu: raonament, requereix que els alumnes formulen i comprovin conjectures senzilles analitzant el patró (competència específica matemàtica 3) per reconèixer la relació entre el nombre de triangles vermells i blaus a cada fila, i utilitzen aquesta relació per justificar la resposta.
  
• Context: científic, ja que tots els elements pertanyen a l’àmbit matemàtic.

Exemple d’activitat a ONMAT

En aquesta activitat d’ONMAT per a 3r curs de secundària és equivalent a la pregunta de patró de triangles de PISA, ja que es treballen els mateixos aspectes:

• Àrea de coneixement (saber): canvi i relacions, sentit algebraic Patrons.
  
• Procés cognitiu (competències i criteris): rutina de raonament que requereix que els alumnes formulen i comprovin conjectures senzilles de forma guiada analitzant el patró de gotes d’aigua de la teranyina (competència específica matemàtica 3).
  
• Context: científic, aplicat al món natural.

Evaluación competencial: practica las pruebas PISA en ONMAT

Un ensenyament competencial només està complet si l’avaluació també és competencial. Al llarg dels 4 cursos de l’ESO, ONMAT integra diferents eines d’avaluació i autoavaluació per valorar el nivell de competència matemàtica dels alumnes.

A ONMAT, els estudiants poden preparar-se directament per a les PISA amb proves autocorregibles en format idèntic a les oficials, ja que la plataforma recull les activitats i els exàmens d’edicions anteriors. Et convidem a provar-les a l’aula!

Vols saber més sobre com aplicar l’ensenyament competencial a les teves classes de matemàtiques? Contacta amb nosaltres i l’equip d’assessors pedagògics et mostrarà les estratègies i eines dels programes EMAT i ONMAT.

També et convidem a provar gratis la plataforma d’ONMAT.
Descobreix tots els continguts!¡