El resultat de les proves internacionals PISA és un dels temes del moment. El baix rendiment dels alumnes en matemàtiques i comprensió lectora és una crida d’atenció per a tot el sector educatiu, però des de tekman Education defensem que també és una oportunitat per reflexionar i millorar.

Recentment, vam publicar l’article Proves PISA: com ensenyar i practicar matemàtiques per millorar resultats, en el qual repassem com estan dissenyats els exàmens de PISA i com preparar els alumnes per a aquest tipus d’avaluació de model competencial en matemàtiques. Les competències estan en el centre de tot, ja que l’objectiu principal d’aquest enfocament és formar els alumnes perquè siguin persones competents, capaces d’aplicar els seus coneixements per resoldre els problemes del dia a dia.

Avui, ens centrem en la competència lectora per oferir estratègies d’ensenyament competencial, acompanyant els alumnes al llarg de totes les etapes perquè en secundària obtinguin un bon nivell i desenvolupin el gust per la lectura.

Què han de dominar els alumnes per obtenir bons resultats en la prova de llengua de PISA?

L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), l’organisme encarregat de les proves PISA, dissenya els exàmens amb preguntes competencials, en les quals els alumnes han de reflexionar i aplicar estratègies i coneixements per resoldre els problemes i preguntes plantejades. Aquest plantejament, que pot entendre’s més fàcilment aplicat a les matemàtiques, també és clau en les proves de competència lectora. En aquest cas, PISA valora el rendiment dels alumnes en funció dels processos cognitius emprats, els formats de text i les situacions o contextos plantejats en les preguntes.

Segons PISA, perquè un alumne sigui competent en lectura, ha de dominar els següents processos:

1. Localitzar informació: buscar, seleccionar i accedir a informació rellevant.
2. Comprendre: identificar el significat dels textos, integrar la informació i generar inferències.
3. Avaluar i reflexionar: avaluar la qualitat i la credibilitat de la informació, reflexionar sobre el contingut i la forma del text i detectar i gestionar conflictes.

A més, han de saber aplicar-los tant en textos continus, que proporcionen informació de forma lineal, com en textos no continus, per als quals s’han d’aplicar estratègies de lectura no lineal, necessària en gràfics o taules.

Nivells de rendiment de l’Informe PISA

En les proves PISA 2022 es van aplicar els mateixos criteris que en l’edició PISA 2018, que estableixen 7 nivells de rendiment dels processos de competència lectora, des dels coneixements més bàsics fins als més complexos:

• Nivell 1b. Localitzar una peça específica d’informació en un text curt i sintàcticament senzill, context i una tipologia familiar, connexions simples.

• Nivell 1a. Localitzar més d’una peça independent d’informació, reconèixer el tema principal i el propòsit de l’autor sobre un tema familiar, connexió entre informació del text i coneixement comú. Poca informació conflictiva.

• Nivell 2. Localitzar diverses peces d’informació, reconèixer la idea principal, entendre relacions, construir significats sense informació destacada, comparar, contrastar i reflexionar respecte a coneixements externs i experiències personals.

• Nivell 3. Localitzar i reconèixer relacions entre peces, identificar idea principal, comprendre una relació o construir un significat, molts factors en comparació, contrast i categorització, informació conflictiva i sense destacar. Connexions, comparacions i reflexions per a una comprensió detallada i relacionada amb coneixements familiars.

• Nivell 4. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació incrustada, interpretar el significat de matisos del llenguatge, comprensió i aplicació de categories en contextos no familiars. Fer servir coneixement formal o públic per formular hipòtesis o avaluar críticament. Comprensió de textos llargs o complexos.

• Nivell 5. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació molt incrustada, inferir en la informació rellevant. Avaluació crítica i formulació d’hipòtesis basades en coneixement específic i context no familiar. Conceptes enfrontats i inesperats.

• Nivell 6. Múltiples inferències, comparacions i contrastos precisos. Comprensió plena i detallada de diversos textos i integrar informació. Informació conflictiva i rellevant, contextos no familiars. Formular hipòtesis i avaluació crítica en textos complexos, amb diversos criteris i perspectives, interpretacions sofisticades i desenvolupades. Anàlisis precises i atenció a detalls desapercebuts.

Com ensenyar llengua per formar alumnes competents

Sabem que la forma d’avaluar condiciona la forma d’ensenyar, i en aquest cas hem deixat molt clar que el model es construeix partint de les competències. Per tant, l’ensenyament també ha de ser competencial.

A PISA s’avalua la fluïdesa i l’eficiència de la lectura, però també la motivació, les pràctiques de lectura i el coneixement d’estratègies de lectura dels alumnes. Així doncs, no es tracta únicament de comprensió lectora, també dels processos que els alumnes han d’aplicar en diversitat de textos, contextos i formats. Parlem d’un ensenyament competencial de la llengua i la literatura des d’un enfocament comunicatiu, i no únicament gramatical.

Per ajudar els nostres alumnes a assolir un nivell alt de competència lectora necessitem aplicar aquest enfocament des de les primeres etapes educatives. La formació comença en Educació Infantil, es construeix i consolida en primària i es desenvolupa en secundària.

Aquí van algunes orientacions perquè les teves activitats d’ensenyament de la llengua compleixin aquests requisits:

• Ensenya mitjançant projectes que permetin un aprenentatge autèntic i contextualitzat, amb textos aplicats de diverses tipologies i un desenvolupament profund de la comprensió lectora, fomentant la reflexió i el raonament mitjançant la lectura crítica.

• Treballa els textos multimodals, aquells que combinen dos o més sistemes semiòtics per representar i crear significat: text amb imatges, sons o vídeos, com els còmics, per exemple.

• Motiva el gust per la lectura en els teus alumnes, presentant-los lectures de diferents estils i temàtiques i acompanyant-los en aquesta experiència. Per a més informació, recomanem l’article Com fomentar l’hàbit de la lectura en educació primària?

• Dissenyar proves d’avaluació competencial que incloguin un context i requereixin que els alumnes apliquin diverses habilitats i estratègies, amb l’objectiu de respondre a una pregunta complexa o resoldre un problema que podrien trobar-se en la vida real.

Així treballem la competència lectora a Ludilletres i Superlletres

A tekman Education disposem de dos programes educatius de llengua: Ludilletres, per a infantil i primer cicle de primària, i Superlletres per a segon i tercer cicle de primària. Aquests dos programes germans asseguren la continuïtat metodològica entre les dues etapes i converteixen el pas d’infantil a primària en una transició natural i còmoda per als alumnes en aquest moment crucial.

Tant Ludilletres com Superlletres tenen un enfocament holístic que integra la lectura, l’escriptura, l’expressió oral i l’escolta, fomentant una comprensió profunda i complexa del llenguatge. A més, tots dos integren el català i el castellà i treballen amb projectes d’aprenentatge contextualitzats, que preparen els alumnes per a diferents situacions de la vida quotidiana. 

Desenvolupar el gust per la lectura i millorar la comprensió lectora

La comprensió lectora i el gust per la lectura són dos dels punts forts dels nostres programes de llengua. Per assegurar aquests dos pilars, integrem el pla lector en els programes i dissenyem eines específiques per treballar la comprensió lectora.

T’oferim alguns materials i guies per aplicar estratègies que motivin als teus alumnes i enriqueixin les teves classes:

• A la guia El diari lector: un company de viatge literari expliquem com integrar el pla lector en el treball per projectes, dissenyant projectes basats en llibres i activitats que motivin a la lectura: Descarrega la guia
  
• En aquest article trobaràs més consells i estratègies: El pla lector integrat: la millor eina per fomentar el plaer per la lectura
  
• A la guia Com ajudar els teus alumnes a comprendre el que llegeixen compartim estratègies de comprensió lectora, parlem de lectura estratègica i compartim organitzadors gràfics que pots aplicar a les teves classes de llengua: Descarrega la guia

T’interessa saber més sobre com treballem la competència lectora?

Vols que t’ajudem a millorar la comprensió lectora dels teus alumnes?

Activar coneixements previs com a fonament de la comprensió lectora

A continuació podràs gaudir del webinar complet entre Juan Cruz Ripoll i Lea del Pozo. A més, et resumim les idees més destacades d’un #tekmanTalk en el qual podràs descobrir perquè la comprensió lectora s’ha de treballar com un tot i quins són els factors que entren en joc a l’hora de fomentar l’hàbit i la comprensió lectora entre els teus alumnes, començant per la importància de tenir una base sòlida de coneixements. Descobreix-ne més mirant el webinar!

Recorda que també el pots escoltar en format pòdcast!

15 idees sobre lectura i comprensió lectora a primària

Finalment, et compartim algunes de les observacions més destacades que va realitzar Juan Cruz Ripoll durant el #tekmanTalk:

• «Hauríem d’evitar la idea que la comprensió és una habilitat monolítica, simple. La comprensió lectora és quelcom molt complex, que depèn de molts factors, i la seva millora suposa anar construint i millorant tots aquests factors».
• «Amb la lectura, es perpetuen certes idees, com el fet de que les seves bases són de tipus perceptivo-motriu. És cert que llegim amb la vista, però també hi ha gent que no hi veu, que no necessita la vista per llegir, i sap/ha après a llegir».
• «La lectura, més que una qüestió relacionada amb el desenvolupament de la motricitat fina o la lateralitat és, sobretot, una qüestió de tipus lingüístic, de decodificació».
• «Un dels pilars bàsics de la lectura és la decodificació, de comprendre la mecànica de la lectura, és a dir, de convertir les lletres en sons».
• «Amb la lectura, tots els fonaments són necessaris, però cap d’ells no és suficient. És a dir, un nen pot saber decodificar bé, però el procés d’aprenentatge de la lectura és molt més complex i s’ha d’entendre com un conjunt de tots els fonaments».
• «Un mite de la comprensió consisteix en la tendència de les escoles en fer una divisió entre comprensió lectora i oral, quan l’oral és només una més de les manifestacions de la comprensió, tot i que la seva estructura sintàctica sigui més senzilla que l’escrita».
• «Avui, un lector competent ha de tenir molta sensibilitat enfront del que està llegint, perquè estem rodejats d’enganys i notícies falses. La informació, sobretot a l’espai digital, la majoria dels cops no supera ningun filtre».
• «Tenir una bona base de coneixements és fonamental per la comprensió lectora. Per millorar la comprensió, hem d’oferir als alumnes una bona cultura general».
• «La millor eina per la millora de la comprensió és l’ensenyament i pràctica d’estratègies de comprensió: activar coneixements previs abans de la lectura, fer-nos preguntes, fer prediccions abans de llegir, valorar la nostra pròpia comprensió, resumir, prendre notes sobre els textos, fer esquemes…»
• «El que permet aprofundir en la reflexió dels textos és l’acció de guiar l’alumne a través de bones preguntes, fet que ajuda, a més, a fomentar la participació».
• «La comprensió inferencial la podem treballar a qualsevol edat. Fins i tot a infantil, els nens de tres anys fan inferències davant un text oral: és una habilitat amb la que naixem, i es va millorant i desenvolupant».
• «Els textos narratius ajuden a millorar la comprensió lectora, ja que es recorden/es comprenen millor. Com que són més fàcils d’assimilar que els expositius, promouran una major comprensió lectora».
• «Hi ha factors que afavoreixen la motivació per la lectura: que el text sigui rellevant (és a dir, atractiu, interessant, que solucioni problemes), que el lector tingui la possibilitat d’elegir el que vol llegir o que el text sigui fàcil de llegir (que asseguri l’èxit en la lectura)».
• «Quin professorat aconsegueix que els seus alumnes s’enganxin més a la lectura? Aquell a qui li agrada llegir».
• «Ens veu el nostre alumnat llegint? Parlem dins l’aula de recomanacions literàries? És molt difícil aconseguir que els teus alumnes s’aficionin a la lectura si com a mestres nosaltres no som lectors».