Segons l’últim Informe PISA, el 46% dels alumnes expressen que els deures de matemàtiques els generen “molta tensió”. El 39% diu que els fa sentir “indefensió” i al 76% els preocupava treure mala nota en aquesta assignatura. Aquest fenomen, conegut com a ansietat matemàtica, no només afecta el rendiment acadèmic dels estudiants, sinó també el seu benestar emocional.

A l’article Proves PISA: com ensenyar i practicar matemàtiques per millorar resultats ja vam parlar sobre com preparar els alumnes per a aquestes proves, però ara ens centrarem en la part més experiencial de les matemàtiques. Analitzem les causes de l’ansietat matemàtica i el seu impacte a llarg termini, i proporcionarem estratègies pràctiques per ajudar els alumnes de primària i secundària a superar-la.

L’ansietat matemàtica a les aules

Les matemàtiques, amb la seva naturalesa abstracta i la necessitat constant de resoldre problemes, poden ser un repte per a molts alumnes.

Els resultats de PISA indiquen un descens del rendiment en la competència matemàtica, i potser un dels factors que impedeix als estudiants millorar els seus resultats i gaudir aprenent matemàtiques, sigui precisament que la viuen com un repte impossible, a causa de l’ansietat matemàtica.

Sabem que un bloqueig de l’alumne en l’aprenentatge de les matemàtiques pot comportar dificultats progressives, ja que és una matèria que construeix el nou coneixement sobre allò que ja s’ha après.

Fer front a aquestes dificultats en l’aprenentatge de les matemàtiques és fonamental per evitar que es converteixin en una barrera insuperable. Abans d’entrar en detall amb l’ansietat matemàtica, enllacem la guia Detectar i prevenir dificultats en l’aprenentatge de les matemàtiques. També deixem activitats de matemàtiques per a primària, amb indicacions per atendre la diversitat i treballar les dificultats. Tota ajuda és benvinguda a l’aula!

Emocions i matemàtiques en el currículum escolar

Les emocions juguen un paper crucial en l’ansietat matemàtica. Així ho explica la Rocío Garrido, professora de Didàctica de les matemàtiques de la Universidad Autónoma de Madrid, que va fer la seva tesi sobre la comparació de resultats de PISA entre països tot centrant-se en el component socioafectiu: l’emoció, les actituds i les creences són aspectes intrínsecs que contribueixen al fenomen de l’ansietat matemàtica. Un component clau que aborda els tres aspectes és la mentalitat de creixement, que implica el convenciment que les habilitats es poden desenvolupar, transformant l’actitud i redirigint les emocions cap a un objectiu de superació.

La psicòloga Carol Dweck ha desenvolupat aquesta popular teoria de la mentalitat de creixement, destacant la importància de veure els reptes i els fracassos com a oportunitats d’aprenentatge. En el context de les matemàtiques, això significa fomentar una actitud positiva cap als problemes difícils i animar els estudiants a explorar diverses formes d’abordar-los.

Segons l’Informe PISA, el 62% dels estudiants mostra una mentalitat de creixement, la qual cosa és encoratjadora. La inclusió de la mentalitat de creixement en el currículum escolar pot ser una estratègia efectiva per abordar l’ansietat matemàtica des de les seves arrels. A més, el currículum espanyol incorpora el sentit socioafectiu, que busca promoure el desenvolupament emocional i social dels estudiants. Aquest enfocament integral reconeix la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge i proporciona eines per abordar l’ansietat matemàtica des d’una perspectiva emocional i relacional.

Estratègies per superar l’ansietat a les matemàtiques

Superar l’ansietat matemàtica no és simplement qüestió de preguntar com se senten els estudiants o avaluar la seva actitud; és un procés que requereix temps i dedicació a l’aula. Per aconseguir-ho, presentem algunes estratègies pràctiques que ajudaran els alumnes:

• Acompanyament en el moment. Proporcionar suport és essencial per abordar l’ansietat matemàtica. Això implica evitar situacions que puguin generar estrès, com demanar als alumnes que resolguin problemes a la pissarra davant dels seus companys. En lloc d’això, podem ajudar-los a corregir els seus errors i millorar de forma més individualitzada, discreta i personalitzada; molt més còmode i efectiva per a l’estudiant que l’exposició pública.

• Llista de registre i autoavaluació. Trencar amb la percepció negativa que “sempre em va malament” mitjançant l’autoavaluació amb un portafolis. Els alumnes poden mantenir un registre de les seves activitats i projectes, en els quals veuràs els seus èxits i progressos. Aquest enfocament ajuda a canviar l’autoimatge de l’estudiant i construir una narrativa positiva entorn de les seves habilitats. Un exemple és aquesta taula, de Els jocs d’en Lemon del nostre programa de matemàtiques EMAT, on els alumnes prenen nota de la seva evolució en càlcul mental.

• Retroalimentació del problema. En abordar els problemes matemàtics, és important proporcionar retroalimentació específica sobre el plantejament, el procés i el resultat. Això ajuda a corregir errors i reforça la comprensió conceptual i les habilitats de resolució de problemes. Els organitzadors o rúbriques d’autoavaluació de resolució de problema també són d’utilitat.

• Avaluació del nivell d’ajuda. En lloc de centrar-se només a posar una nota, és recomanable avaluar el nivell d’ajuda que ha necessitat l’alumne. Aquesta avaluació pot proporcionar informació valuosa sobre el tipus de suport requerit i guiar les intervencions pedagògiques de manera més efectiva.

• Agrupacions i jocs. Formar grups heterogenis i utilitzar jocs de contingut matemàtic no competitius són estratègies efectives per fomentar la col·laboració i gaudir de l’aprenentatge. Els grups permeten que els estudiants treballin junts, aprofitant les forces individuals i oferint oportunitats per aprendre dels altres, de forma col·laborativa.

• Temps final de reflexió. Al final de cada sessió, es pot assignar temps perquè els alumnes reflexionin sobre com s’han sentit durant la classe. Aquesta pràctica fomenta la consciència emocional i permet expressar inquietuds i celebrar èxits.

L’ansietat matemàtica és un repte important, però amb enfocaments pedagògics adequats i estratègies emocionals, podem ajudar els alumnes a superar aquesta barrera. Fomentar una mentalitat de creixement, proporcionar suport individualitzat i utilitzar mètodes interactius milloraran l’experiència dels alumnes en classe de matemàtiques. No només es tracta de millorar el rendiment acadèmic, sinó de construir una base sòlida per al desenvolupament.

Com veiem, abordar l’ansietat matemàtica no és només responsabilitat dels alumnes; els docents també tenim un paper important. Aplicant les estratègies compartides i identificant les dificultats dels alumnes, convertirem l’aula de matemàtiques en un espai segur i còmode per aprendre, deixant fora l’ansietat, la frustració i les inseguretats que bloquegen l’aprenentatge.

L’informe de les proves PISA 2022, centrades a avaluar el rendiment matemàtic, ha posat sobre la taula un important descens del nivell dels estudiants de secundària. Aquests resultats, lluny de desanimar, poden servir de motivació per reflexionar i millorar l’ensenyament de les matemàtiques.

Per comprendre els resultats de l’Informe PISA és necessari saber com són les seves proves i com s’avaluen. Aquestes proves estan dissenyades per reflectir el nivell de competència matemàtica dels alumnes de 15 anys de secundària, competència que PISA defineix com “la capacitat de raonar matemàticament i de formular, emprar i interpretar les matemàtiques per resoldre problemes en una varietat de contextos de la vida real”.

Segurament has sentit parlar molt de les competències. La llei d’educació LOMLOE les situa al centre de l’aprenentatge, i és a partir de 8 competències clau que es desglossen les competències específiques de l’àrea, els sabers i els continguts. Però no són rellevants només aquí! Les competències són fonamentals en totes les estratègies educatives internacionals, sempre amb l’objectiu de formar els alumnes perquè siguin ciutadans capaços i resolutius.

Què han de saber els alumnes per obtenir bons resultats en les proves PISA?

Des de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) es dissenyen les proves PISA amb preguntes competencials que no es resolen únicament executant algorismes; s’espera que els alumnes reflexionin i apliquin estratègies per resoldre les situacions matemàtiques proposades.

Aquesta és una de les característiques clau: els problemes contextualitzats avaluen diferents processos de raonament matemàtic, de menor a major complexitat cognitiva. Així, mitjançant la resolució de problemes, es valora la capacitat de connectar els sabers matemàtics i de posar en pràctica les habilitats i processos necessaris per resoldre la situació contextualitzada de la manera més eficaç possible.

Nivells de rendiment de l’Informe PISA

De la construcció de les preguntes competencials, es deriva la capacitat de les proves PISA de mesurar el nivell de competència dels alumnes. S’estipulen 8 nivells de rendiment, que van des del reconeixement de la informació i l’aplicació d’algorismes senzills fins a la capacitat d’aplicar estratègies i desenvolupar el pensament crític en contextos matemàtics:

• Nivell 1c. Resoldre preguntes en contextos fàcils i amb tota la informació necessària, seguint una instrucció clara i d’un sol pas o operació.

• Nivell 1b. Resoldre preguntes en contextos senzills i amb tota la informació en una representació, reconeixent si hi ha informació irrelevant i fent càlculs simples amb nombres sencers.

• Nivell 1a. Resoldre preguntes en contextos senzills, amb tota la informació en formats coneguts i dues fonts. Procediments fàcils, mínima síntesi d’informació i aplicació d’algorismes elementals, fórmules o procediments.

• Nivell 2. Reconèixer situacions que requereixen dissenyar estratègies per resoldre el problema. Recollir informació de diverses fonts amb models de representació una mica complexos. Comprensió de relacions funcionals i raonaments simples.

• Nivell 3. Dissenyar estratègies per arribar a la solució, incloent-hi la presa seqüencial de decisions i flexibilitat en la comprensió. Emprar pensament computacional i realitzar càlculs que no estan clarament definits. Ús de visualització espacial o de simulació per recollir dades. Interpretació de les fonts i raonament. Percentatges, fraccions, decimals i relacions proporcionals.

• Nivell 4. Treballar amb models per a problemes complexos, amb dues variables, aplicant pensament computacional més complex. Desenvolupament de pensament crític i integrar representacions diverses d’informació vinculant-les amb contextos quotidians. Argumentació, raonament i metodologia.

• Nivell 5. Elaborar i treballar amb models per a problemes complexos i suposicions. Aplicar estratègies de resolució de problemes per a tasques més difícils, com experiments. Reflexionar sobre la seva activitat i considerar els resultats contextualitzats.

Com ensenyar matemàtiques per formar alumnes competents

La manera d’avaluar condiciona la manera d’ensenyar. No podem esperar que els alumnes assolissin els nivells més alts de competència matemàtica de les proves PISA si no els preparem per a això. Per aconseguir-ho, cal tenir en compte la seqüenciació cíclica, la contextualització, el raonament i la consolidació.

Aquí van algunes orientacions perquè les teves activitats d’ensenyament de les matemàtiques compleixin aquests requisits:

• Programa els aprenentatges respectant els principis de la didàctica de les matemàtiques, des de l’educació infantil fins a secundària: anar del senzill al complex, relacionar els coneixements i saber quins són imprescindibles per avançar. Una seqüenciació cíclica és clau per a un aprenentatge profund i durador.

• Dissenya activitats que tinguin un context realista en el qual poder aplicar les matemàtiques. No ens referim a un problema amb dades que es resolgui amb un algorisme, sinó a una situació complexa i connectada amb altres disciplines, en la qual es requereixen les habilitats i el llenguatge matemàtics per resoldre-la.

• Utilitza demostracions matemàtiques per ensenyar als alumnes a raonar i provar, a fer connexions, comunicar i representar el coneixement matemàtic. Són processos imprescindibles per ser competents en matemàtiques! Per dissenyar demostracions, et recomanem la guia Demostracions matemàtiques: una estratègia d’ensenyament explícita eficaç en secundària.

• Dedica temps a la consolidació dels procediments matemàtics bàsics, fonamentals per ser competents. A major domini dels procediments bàsics, més capacitat per afrontar els problemes complexos amb seguretat.

Per mantenir la coherència, és necessari que aquestes característiques es reflecteixin tant en les activitats d’aprenentatge com en les d’avaluació.

Així entrenem per a les PISA amb ONMAT: avaluació i activitats seqüenciades

Per aconseguir que els alumnes assolissin el nivell més alt en rendiment matemàtic, l’OCDE destaca la importància de l’aprenentatge acumulatiu: és fonamental assentar els primers sabers, ja que és a partir d’ells que es construeixen els coneixements futurs. Sense una base sòlida, tot s’enfonsa!

Analitzem dues activitats contextualitzades (una pregunta d’avaluació de PISA i una activitat d’ONMAT) per comprendre com ensenyar per obtenir bons resultats. Per començar, hem de tenir en compte que en l’Informe PISA s’observa la competència matemàtica mitjançant els següents aspectes interrelacionats:

1. Coneixement del contingut. Organització del domini per categories: quantitat, incertesa i dades, canvi i relacions, i espai i forma.
   
2. Procés cognitiu. Raonament matemàtic i cicle de resolució de problemes: formulació, ús i interpretació i avaluació.
   
3. Context. Situacions de la vida real en les quals es troben les preguntes, a més de les habilitats seleccionades per al segle XXI que se sustenten i es desenvolupen a través de la competència matemàtica: personal, ocupacional, social i científic.

Per tant, s’observa l’adquisició de la competència matemàtica dels alumnes amb una seqüència sistematitzada d’activitats que articulen el coneixement (saber) i els processos (competències específiques). A més, han de tenir lloc en un context de la vida real o basar-se en situacions fictícies però versemblants, en les quals les matemàtiques puguin aplicar-se per resoldre els problemes.

Exemple de pregunta matemàtica a PISA 2022

Ara que sabem la teoria, anem a la pràctica. Analitzem els aspectes d’aquesta pregunta de patró de triangles de la prova de matemàtiques de PISA 2022:

• Àrea de coneixement: canvi i relacions, sentit algebraic Patrons.
  
• Procés cognitiu: raonament, requereix que els alumnes formulen i comprovin conjectures senzilles analitzant el patró (competència específica matemàtica 3) per reconèixer la relació entre el nombre de triangles vermells i blaus a cada fila, i utilitzen aquesta relació per justificar la resposta.
  
• Context: científic, ja que tots els elements pertanyen a l’àmbit matemàtic.

Exemple d’activitat a ONMAT

En aquesta activitat d’ONMAT per a 3r curs de secundària és equivalent a la pregunta de patró de triangles de PISA, ja que es treballen els mateixos aspectes:

• Àrea de coneixement (saber): canvi i relacions, sentit algebraic Patrons.
  
• Procés cognitiu (competències i criteris): rutina de raonament que requereix que els alumnes formulen i comprovin conjectures senzilles de forma guiada analitzant el patró de gotes d’aigua de la teranyina (competència específica matemàtica 3).
  
• Context: científic, aplicat al món natural.

Evaluación competencial: practica las pruebas PISA en ONMAT

Un ensenyament competencial només està complet si l’avaluació també és competencial. Al llarg dels 4 cursos de l’ESO, ONMAT integra diferents eines d’avaluació i autoavaluació per valorar el nivell de competència matemàtica dels alumnes.

A ONMAT, els estudiants poden preparar-se directament per a les PISA amb proves autocorregibles en format idèntic a les oficials, ja que la plataforma recull les activitats i els exàmens d’edicions anteriors. Et convidem a provar-les a l’aula!

Vols saber més sobre com aplicar l’ensenyament competencial a les teves classes de matemàtiques? Contacta amb nosaltres i l’equip d’assessors pedagògics et mostrarà les estratègies i eines dels programes EMAT i ONMAT.

També et convidem a provar gratis la plataforma d’ONMAT.
Descobreix tots els continguts!¡

3 consells per dissenyar demostracions matemàtiques que assegurin l’aprenentatge

Una de las causes que poden explicar el desinterès dels adolescents per les matemàtiques és que aquestes són un llenguatge abstracte. Ja ens ho indica la RAE quan diu que són una «ciència deductiva que estudia les propietats dels ens abstractes, com números, figures geomètriques o símbols, i les seves relacions». Així doncs, és important entendre que la pròpia naturalesa abstracta de les matemàtiques pot ser difícil d’assimilar per a un adolescent, ja que els números, les formes i els símbols no es veuen… o sí?

És en aquesta cruïlla on apareixen les demostracions matemàtiques, que molts experts en didàctica coincideixen que s’han de treballar com una estratègia central per ensenyar matemàtiques a secundària, ja que ajuda els alumnes a treballar de forma ordenada i sistemàtica i fomenta la seva capacitat de raonament matemàtic. En què s’han de basar, doncs, aquestes demostracions per assegurar que es comprenen (i a posteriori es consoliden) el conceptes?

1. Anar de quelcom simple a quelcom complex

Si comencem introduint conceptes simples i construint de forma gradual sobre aquests conceptes més difícils, els alumnes poden desenvolupar una comprensió profunda i significativa de les matemàtiques. Aquesta estratègia ajuda també als adolescents a sentir-se més còmodes i segurs amb la matèria a mesura que avancen cap a nocions matemàtiques més desafiadores. Així mateix, anar de quelcom simple a quelcom complex pot fomentar la seva curiositat i motivació perquè se’ls dona l’oportunitat de descobrir com els coneixements matemàtics es relacionen entre si i com s’apliquen a situacions del món real.

2. Relacionar els coneixements entre si

Un concepte matemàtic no existeix en el buit, sinó que està interconnectat i permet la construcció (i connexió) de nous conceptes. Quan dins l’aula relacionem coneixements matemàtics entre si, els alumnes poden veure com els conceptes s’enllacen i com poden aplicar-se en diferents àrees de les matemàtiques.  Aquesta estratègia ajuda també a identificar patrons dins els conceptes, el que els ajuda, en primera instància, a millorar la seva capacitat per resoldre problemes de manera efectiva i creativa, alhora que fomenta i desenvolupa les seves habilitats de pensament crític.

3. Conèixer quins són els coneixements que són requisits previs per a altres coneixements

Haurem de tenir en compte els diferents nivells de coneixement que tenen els alumnes dins l’aula per introduir nous conceptes, i no donar per descomptat que hi ha coneixements que ja tenen assimilats «perquè és el que toca a la seva edat». Per això, és important realitzar una avaluació inicial dels coneixements que té l’alumnat, per poder adaptar la proposta didàctica i impedir que hi hagi alumnes que es queden enrere i es desmotiven. A ONMAT, per exemple, oferim accés a totes les activitats de tots els cursos de secundària, a més de a totes les activitats de 6è de primària, per si fos necessari refrescar conceptes.

Vols aprofundir més en les demostracions matemàtiques?

A tekman creiem en la importància de treballar demostracions matemàtiques dins l’aula, i és per això que el nostre programa ONMAT es fonamenta en activitats amb demostracions matemàtiques visuals, lúdiques i manipulatives, perquè els teus alumnes gaudeixin aprenent mentre adquireixen les competències matemàtiques.

Mira aquest webinar on els nostres especialistes en didàctica de les matemàtiques ens van ensenyar nombrosos exemples i estratègies de com introduir les demostracions matemàtiques dins l’aula per construir un coneixement significatiu i durador.

A més, t’hem preparat una completa guia amb diverses estratègies i demostracions matemàtiques que t’ajudaran a aconseguir que els teus alumnes interioritzin conceptes matemàtics complexos i abstractes a través d’activitats manipulatives i de rutines de pensament.

Seqüència didàctica creada prèviament i estructurada per semestres

Digues adéu a invertir molt de temps configurant la plataforma! Ara, quan accedeixis per primer cop a ONMAT, hi trobaràs una seqüència didàctica ja creada i organitzada per trimestres. Així, d’un sol cop d’ull, tindràs una visió global de tot el curs i dels steps a treballar a cada semestre, organitzats segons el sentit matemàtic que s’hagi de treballar, com el numèric, l’algebraic, l’estocàstic, l’espacial i el de mesura.

Accés més àgil que mai a steps i activitats

Els steps són microunitats d’aprenentatge amb objectius a curt termini (2-3 setmanes) que ens permeten atendre els diferents ritmes d’aprenentatge i fer que l’alumne senti que els seus objectius són assolibles, fet que afavoreix la seva motivació. Podràs accedir-hi a través d’un sol clic des de la home de la plataforma.

Dins cada step, al seu torn, hi trobaràs un conjunt d’activitats essencials per dominar l’step, que estan seqüenciades perquè sàpigues el que has de treballar en tot moment. Allà hi trobaràs exercicis en diversos formats per desenvolupar a classe o de forma autònoma a casa: això significa que apostem per una part del treball a classe amb activitats manipulatives sense ordinadors, perquè sabem que no tots els exercicis s’han de realitzar dins l’entorn digital. La plataforma digital és només un suport més que et facilita transmetre l’aprenentatge matemàtic, però l’essencial segueix sent el contingut d’ONMAT, que ens segueix confirmant com els millors en didàctica de les matemàtiques.

Integració amb Classroom i Teams

Amb aquesta renovació decidim centrar-nos en allò que ens defineix: la didàctica de les matemàtiques! És per això que apostem per una integració total amb les teves plataformes habituals: Google Classroom i Microsoft Teams. D’aquesta manera podràs connectar fàcilment les teves plataformes del dia a dia a les activitats, el registro d’avaluació, l’exportació de qualificacions i la creació de grups.

• Activitats: podràs enviar-les i personalitzar-les per a cada estudiant o grup per separat des de Classroom i Teams, fet que permet un respecte pels temps d’aprenentatge de cada alumne.
• Registre d’avaluació: podràs exportar les notes dels exercicis autocorregibles a Classroom/Teams amb un sol clic.

Creació de grups: apostem per facilitar la creació de grups amb les teves plataformes habituals. Serà tan senzill com accedir a Classroom o Teams i importar les classes allà creades a la plataforma d’ONMAT. Un cop realitzat el trasllat, ja podràs gestionar i afegir els grups en relació als teus interessos.

Ens centrem en el nostre fort: la didàctica de les matemàtiques

La renovació d’ONMAT respon a una sèrie de necessitats que havia requerit la comunitat docent, especialment referides a una major agilitat i claredat en l’ús de la seva plataforma online. No obstant això, sabem que el nostre valor, el punt fort del nostre programa segueix sent la didàctica de les matemàtiques, per això aquestes segueixen sent:

• Contextualitzades: amb activitats pròximes a la vida quotidiana dels estudiants, per permetre’ls resoldre problemes que trobaran a la vida real.
• Manipulatives, motivadores i lúdiques: ho necessitem per construir el coneixement matemàtic des del descobriment, la investigació, la indagació i el joc.
• Atenen la diversitat: des del banc de steps fomentem l’adaptació de l’aprenentatge per a cada alumne, a través d’una gran varietat de recursos didàctics.
• Cooperatives: seguim proposant un aprenentatge compartit de les matemàtiques per mitjà del treball cooperatiu, per afavorir la interacció dels alumnes i potenciar la seva creativitat i pensament crític.

Amb quins materials compta ONMAT?

El gran valor d’ONMAT resideix en la qualitat, rigor i varietat dels seus continguts, que tenen com a objectiu final la comprensió i transferència dels coneixements matemàtics.

Mirem amb més detall els materials amb els què comptaràs per connectar els teus alumnes amb les matemàtiques:

Recursos per als alumnes

• Exercicis i activitats: a més de les activitats manipulatives en gran grup, l’alumnat disposa d’exercicis, que inclouen autocorregibles, recursos teòrics i instruments d’avaluació.
• Versió imprimible del Llibre de l’alumne: cap problema si no utilitzeu dispositius digitals dins l’aula! Podreu seguir les sessions d’ONMAT gràcies a la versió imprimible del Llibre de l’alumne.

Per als docents

• Plataforma de gestió de l’aula amb tots els recursos necessaris per preparar i impartir les teves classes: seqüències didàctiques, activitats, eines d’avaluació, llibre de l’alumne, solucionari, i molt més!
  

Per a l’aula

Materials descarregables: materials imprimibles necessaris per realitzar les activitats manipulatives proposades a la seqüència didàctica.

Descobreix els punts clau de la renovació en un minut!

Webinar ONMAT evoluciona

Jorge Alberola, especialista en Didàctica de les matemàtiques i Lea del Pozo, Directora de producte, t’expliquen la renovació del programa.

És imprescindible que avancem units cap a la intel·ligència col·lectiva per resoldre els reptes presents i futurs. Ha arribat el moment de cooperar més… i competir menys!

Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu són acadèmics, socials i psicològics, és a dir, estan adreçats a assolir el desenvolupament integral dels nostres alumnes.

Aquí tens alguns consells sobre les competències que aprofundeixen l’aprenentatge cooperatiu:

•    Habilitats interpersonals i d’autoconeixement, que incideixen en una millora de l’autoestima.

•    Responsabilitat, compromís i autonomia, cap a un mateix i cap a la resta de companys.

•    Generació de xarxes de suport i promoció de la solidaritat.

•    Foment de l’entusiasme i la motivació, a la vegada que es promou l’aprenentatge significatiu i no el superficial o memorístic.

Per fomentar l’aprenentatge cooperatiu no n’hi ha prou amb demanar fer un treball i esperar per veure què passa, sense pautes ni una organització prèvia; cal marcar unes pautes que ajudin a organitzar-se, marcar-se objectius, controlar els temps, desenvolupar rols i crear interdependències positives entre els membres del grup.

Només es poden aconseguir els objectius grupals si cada integrant aconsegueix assolir els seus propis. Per aquest motiu és tan necessari organitzar prèviament els rols i les tasques de cada membre. Com a docents hem de controlar en tot moment la xarxa d’interaccions entre l’alumnat i fer un seguiment continuat a les seves respostes. Per fer-ho, la distribució de rols dins de l’aula és un pas previ imprescindible a l’hora de gestionar l’aprenentatge cooperatiu.

El nostre programa ONMAT ofereix una proposta concreta de rols per als alumnes, encara que, si ho prefereixes, pots crear rols nous:

•    Supervisor: supervisa el to de veu, vigila el nivell de soroll, dona el torn de paraula, controla el temps, manté l’ordre i la neteja.

•    Mediador: fomenta la participació, crea un bon ambient, organitza les activitats, anima el grup, ofereix suport, intervé entre les parts per arribar a acords en els conflictes.

•    Reporter: comprova que tots hagin entès les explicacions, recull les aportacions, planteja preguntes, representa l’equip a la assemblea, assegura que el producte final recull les contribucions de cada membre de l’equip, verifica que el resultat final sigui acurat.

•    Líder: dirigeix les activitats i l’avaluació grupal, revisa els compromisos i les tasques pendents, anima a millorar, condueix les discussions, actua en nom del grup, demana ajuda abans de preguntar al mestre.

És essencial que cada rol tingui les seves funcions ben definides i vagi rotant entre els alumnes i alumnes. L’explicació clara de les tasques cooperatives i la comprensió de la interdependència positiva és clau perquè l’aprenentatge cooperatiu faci créixer la maduració dels nostres alumnes.

Fas que els teus alumnes cooperin a l’aula? Com? Explica’ns-ho en l’espai que trobaràs una mica més avall.