El mètode tradicional de l’ensenyament normalment consta d’una primera part de classe magistral, amb explicacions del docent, i una segona part en què els alumnes fan fitxes amb exercicis sobre el que ha explicat el professor. Avui dia, sabem que aquest model rígid té certes limitacions.

Això vol dir que cal trencar completament amb les classes magistrals i les fitxes? No, però és recomanable integrar les explicacions del docent i la fitxa en una sessió que també inclogui manipulació, investigació i avaluació formativa.

No demonitzem les fitxes! Aquest model d’activitats en paper és una bona manera de practicar i transferir els aprenentatges que s’han treballat prèviament amb manipulació.

Quin és l’objectiu de fer fitxes a classe?

Les fitxes no són únicament una forma de registre del treball individual de l’alumne; hem de considerar-les com una activitat més dins de la classe. En realitat, quan apliquem metodologies actives, en què els alumnes investiguen, manipulen i juguen, és bo dedicar moments per transferir els aprenentatges, representant-los amb llenguatge específic. És en aquest moment del procés d’aprenentatge en què les fitxes ens seran més útils.

Si ens centrem en l’àrea de matemàtiques, l’ideal és treballar a l’aula de forma manipulativa els conceptes i utilitzar la fitxa cap al final de la sessió per fer aquesta transferència d’aprenentatges, utilitzant el llenguatge matemàtic. La didàctica de les matemàtiques assenyala aquest moment com a fonamental en el procés d’aprenentatge.

En les classes de llengua, la fitxa ens dona l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’escriptura relacionades amb la psicomotricitat fina, de forma més acotada a l’espai en lloc de en gran format.

El més important és conèixer l’objectiu didàctic que perseguim amb l’ús de cada fitxa. Alguns d’aquests objectius poden ser:

• Convidar els alumnes a representar conceptes apresos durant la sessió, per expressar-los de manera diferent.

• Practicar els procediments treballats durant la sessió per a consolidar-los.

• Desenvolupar habilitats que complementen els aprenentatges de la resta d’activitats.

• Encoratjar els alumnes a enfrontar-se a reptes que els fan reflexionar.

• Repassar coneixements explicats de manera més senzilla, a mode de suport per millorar la comprensió.

Com i en quin moment dur a terme les activitats en paper

Les fitxes no han de ser exercicis sense més ni més, han d’integrar-se com una activitat d’aprenentatge en paper. Per tant, és fonamental programar els moments de les fitxes respectant la seqüència didàctica. El nombre d’activitats en paper (fitxes) a realitzar dependrà d’aquesta seqüència i dels objectius que hi hagi darrere de cadascuna.

Quan fer la fitxa

L’activitat en paper es pot fer tant en la part final de la sessió, com a estratègia de tancament, com durant la sessió o paral·lelament a les activitats manipulatives, com a suport per a la comprensió i la pràctica dels processos.

Com fer la fitxa

És tan important escollir el moment de realitzar la fitxa com la forma de fer-ho. Segons l’objectiu amb el qual plantegem l’activitat, tenim diverses opcions per treballar-la:

• En gran grup. Aquesta modalitat és molt útil per crear un moment de debat a l’aula i per assegurar que tots els alumnes comprenen els conceptes abans de passar al treball individual.

• Per parelles. Realitzar-la amb un company fomenta el treball en equip i la col·laboració, i propicia que els alumnes aprenguin els uns dels altres i combinin les seves habilitats.

• Individualment. Aquesta opció permet als alumnes treballar al seu propi ritme i practicar la concentració i el compromís amb la tasca.

Com corregir i avaluar la fitxa

La correcció de les fitxes també és un moment important! En primer lloc, cal reconèixer quines activitats ens aporten informació a nosaltres, com a docents, i també als alumnes, sobre el seu progrés. Un cop seleccionades aquestes activitats, podem aplicar diverses estratègies per revisar i avaluar les fitxes:

• Correcció conjunta a classe. Si la fitxa ha estat especialment difícil o és la primera vegada que treballem un concepte, corregir-la entre tots pot ser la millor opció. Així, els alumnes poden comprendre els seus errors i aprendre’n sense sentir-se insegurs.

• Autoavaluació i coavaluació. Fomentar aquest tipus d’avaluació ajuda els alumnes a detectar i aprendre dels seus errors. En aquest cas, els podem donar un model de fitxa amb les respostes correctes perquè ells mateixos les comparin amb la seva fitxa.

• Correcció posterior del docent. En alguns casos, potser la millor opció és recollir i corregir les fitxes després de classe. Així, podrem comprovar el nivell individual de tots els alumnes i donar-los retroalimentació personalitzada a cadascun d’ells.

Sigui quin sigui el mode de correcció que apliquem, sempre hem de cuidar que la retroalimentació i els comentaris que donem als alumnes estiguin orientats a millorar i tinguin tota la informació i consells per aconseguir-ho.

Carpeta d’aprenentatge: la fitxa com a evidència

Les fitxes també tenen una altra utilitat: mostrar el progrés dels alumnes. Les fitxes són una evidència d’aprenentatge molt valuosa! Per aconseguir-ho, hem d’incloure-les a la carpeta d’aprenentatge de l’alumne.

La carpeta d’aprenentatge és una bona eina per recollir totes les fitxes realitzades per un alumne al llarg del curs. Aquesta carpeta no només serveix com a registre dels seus èxits, sinó també com a base per reflexionar sobre l’aprenentatge. Mostrant els errors, per exemple, aprèn a identificar-los i compren com va superar aquesta dificultat, veient l’error com una oportunitat per aprendre.

Els estudiants poden consultar la seva carpeta d’aprenentatge per veure el seu progrés, identificar àrees de millora i ser conscients del seu propi procés d’aprenentatge. El docent, d’altra banda, pot utilitzar la carpeta d’aprenentatge per identificar i comprendre millor les necessitats de cada alumne, i adaptar així l’ensenyament per ajudar-lo a seguir progressant i millorant.

Després de tot això, segueixes dubtant de la utilitat de les fitxes?

Et convidem a descarregar sessions dels nostres programes per veure com integrem i treballem les fitxes a l’aula.

La comprensió oral, un dels pilars de l’aprenentatge de la lectura

En l’ensenyament de la lectoescriptura a Educació Infantil, és fonamental comprendre que el desenvolupament de la consciència fonològica és la base sobre la qual es construeix l’habilitat de llegir i comprendre textos escrits. La consciència fonològica es refereix a l’habilitat per reconèixer i manipular els sons de la parla en paraules parlades. Aquesta habilitat és fonamental per a la lectura, ja que permet als nens entendre que les paraules estan formades per sons individuals i que aquests sons es poden representar mitjançant lletres en l’escriptura.

La relació entre la lectura i la comprensió és crucial per entendre la importància de la descodificació en el procés d’ensenyament de la lectura. La descodificació, és a dir, l’habilitat de convertir els símbols escrits en sons i paraules, és el primer pas per comprendre un text. No obstant això, no és un procés aïllat; està estretament lligat a la comprensió oral i escrita. Com assenyala el neurocientífic Stanislas Dehaene, la comprensió escrita és el producte de la descodificació i la comprensió oral, i ambdues habilitats han de ser desenvolupades en paral·lel des de l’inici de l’aprenentatge.

A més a més, fins i tot un nivell baix de vocabulari en llenguatge oral determina la facilitat amb la qual es desenvoluparà la comprensió lectora. Com ens va explicar Anna Forés, codirectora de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, en aquesta entrevista que li vam fer en directe, cal ampliar notablement el vocabulari dels més petits i, per això, la lectura en veu alta és una excel·lent estratègia.

L’ensenyament explícit del principi alfabètic i de les correspondències grafema-fonema

Una altra de les claus que asseguren l’èxit en l’aprenentatge de la lectura és l’ensenyament explícit del principi alfabètic i de les correspondències grafema-fonema. Per aconseguir un progrés efectiu en l’ensenyament de la lectoescriptura a infantil, és fonamental seguir una seqüència lògica i sistemàtica.

Compartim alguns criteris importants per a seqüenciar l’ensenyament de les lletres, basats en les recomanacions del neurocientífic Stanislao Dehaene i tenint en compte que estan enfocats per a l’aprenentatge del castellà:

• 1. Sistematitzar l’ensenyament de les correspondències grafema-fonema. És clau seqüenciar l’ensenyament de les lletres. Per triar l’ordre, cal tenir en compte qüestions començar amb lletres les corresponents amb els sons estiguin desproveïdes d’ambigüitats i progressar en dificultat tenint en compte l’ambigüitat del grafema. La progressió sistemàtica ha d’anar des del més simple al més complex i també considerant la freqüència d’ús de les lletres en la llengua. A més, és important anar del grafema al fonema, per minimitzar la càrrega de memòria. Finalment, també cal considerar la relació de les lletres amb l’entorn.

• 2. Progressió sistemàtica en l’exposició a la lectura, del més simple al més complex. Aquest principi consisteix a controlar la freqüència i regularitat de les correspondències grafema-fonema en seleccionar les lletres a ensenyar. Cal prestar atenció a la complexitat de les síl·labes i paraules en introduir noves correspondències, començant amb paraules monosil·làbiques i després avançant a paraules més complexes.

• 3. Realitzar revisions regulars. Revisar regularment els elements apresos per facilitar la retenció en la memòria i l’automatització. Es poden recuperar les lletres curs rere curs o dins de la mateixa seqüència anual, en moments clau dedicats a practicar.

• 4. Proporcionar paraules i textos descodificables. Evitar que els nens vegin la lectura com un acudit, proporcionant paraules i textos que continguin relacions grafema-fonema ja conegudes. A més, amb relació a les lletres, cal evitar decorar el grafema posant-li cara o braços, elements que poden interferir en la identificació de la lletra escrita.

• 5.  Incrementar la longitud dels textos a mesura que avança l’aprenentatge. Cal controlar l’extensió, permetre que els nens s’enfrontin a estructures sintàctiques més variades i que s’acostumin a l’estructura escrita del llenguatge en proporcionar textos més llargs i complexos. Comencem per grups vocàlics i consonàntics fins a arribar a les paraules, les frases curtes i els textos llargs.

Tots aquests criteris se centren en la seqüència de les lletres, però en cap cas deixen de banda aspectes com l’exposició a paraules i textos, les converses i la lectura de contes, que fomenten el desenvolupament de l’ús social de la lectura i la seva motivació cap a ella.

Com es treballa a l’aula d’infantil?

L’ensenyament de la lectura i l’escriptura en educació infantil requereix una planificació i seqüenciació cuidades. Seguint criteris clars i sistemàtics, els mestres poden ajudar els seus alumnes a desenvolupar habilitats sòlides en descodificació i comprensió que serviran com a base per al seu èxit futur en la lectura.

A tekman Education, sabem que un bon nivell de conscienciació fonològica és clau per a l’èxit de l’alumnat a l’hora d’aprendre a llegir, i així ho treballem a Ludilletres, el nostre programa de lectoescriptura per a infantil i primer cicle de primària.

A Ludilletres, llegir i escriure són habilitats que s’adquireixen de forma paral·lela, i aquest procés sustenta la majoria dels aprenentatges acadèmics que es donaran en un futur. Un bon nivell de capacitat lectora-escriptora és la base de tot el desenvolupament del nen en el seu àmbit curricular.

Des de la perspectiva sintètica-fonètica, l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es realitza lletra per lletra, començant per les vocals i continuant amb les consonants. L’objectiu és que el nen aprengui el codi alfabètic com a pas previ a l’aprenentatge de la lectura i que relacioni el grafema amb el fonema. Inicialment, es produeixen fonemes per separat, després es formen paraules, i la successiva combinació d’aquestes dona lloc a frases, integrant tots els aspectes comentats al llarg d’aquest article. És una forma d’accedir a la lectura en què la comprensió no s’aconsegueix de manera directa, sinó que requereix un procés de transformació de l’escrit en l’oral.

Simultàniament, també es proposa partir del model del grafema-objecte d’aprenentatge, que es mostra aïllat i inclou el patró motor (on s’inicia i com han de transcórrer els traços i en quin ordre) per afavorir la imitació correcta i fixar, mitjançant la pràctica, una imatge grafomotora adequada, tenint en compte el punt d’inici, el sentit i l’ordre dels traços.

Vols veure com són les sessions de Ludilletres?
Consigue muestras con actividades y estrategias para tu aula de infantil.

El resultat de les proves internacionals PISA és un dels temes del moment. El baix rendiment dels alumnes en matemàtiques i comprensió lectora és una crida d’atenció per a tot el sector educatiu, però des de tekman Education defensem que també és una oportunitat per reflexionar i millorar.

Recentment, vam publicar l’article Proves PISA: com ensenyar i practicar matemàtiques per millorar resultats, en el qual repassem com estan dissenyats els exàmens de PISA i com preparar els alumnes per a aquest tipus d’avaluació de model competencial en matemàtiques. Les competències estan en el centre de tot, ja que l’objectiu principal d’aquest enfocament és formar els alumnes perquè siguin persones competents, capaces d’aplicar els seus coneixements per resoldre els problemes del dia a dia.

Avui, ens centrem en la competència lectora per oferir estratègies d’ensenyament competencial, acompanyant els alumnes al llarg de totes les etapes perquè en secundària obtinguin un bon nivell i desenvolupin el gust per la lectura.

Què han de dominar els alumnes per obtenir bons resultats en la prova de llengua de PISA?

L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), l’organisme encarregat de les proves PISA, dissenya els exàmens amb preguntes competencials, en les quals els alumnes han de reflexionar i aplicar estratègies i coneixements per resoldre els problemes i preguntes plantejades. Aquest plantejament, que pot entendre’s més fàcilment aplicat a les matemàtiques, també és clau en les proves de competència lectora. En aquest cas, PISA valora el rendiment dels alumnes en funció dels processos cognitius emprats, els formats de text i les situacions o contextos plantejats en les preguntes.

Segons PISA, perquè un alumne sigui competent en lectura, ha de dominar els següents processos:

1. Localitzar informació: buscar, seleccionar i accedir a informació rellevant.
2. Comprendre: identificar el significat dels textos, integrar la informació i generar inferències.
3. Avaluar i reflexionar: avaluar la qualitat i la credibilitat de la informació, reflexionar sobre el contingut i la forma del text i detectar i gestionar conflictes.

A més, han de saber aplicar-los tant en textos continus, que proporcionen informació de forma lineal, com en textos no continus, per als quals s’han d’aplicar estratègies de lectura no lineal, necessària en gràfics o taules.

Nivells de rendiment de l’Informe PISA

En les proves PISA 2022 es van aplicar els mateixos criteris que en l’edició PISA 2018, que estableixen 7 nivells de rendiment dels processos de competència lectora, des dels coneixements més bàsics fins als més complexos:

• Nivell 1b. Localitzar una peça específica d’informació en un text curt i sintàcticament senzill, context i una tipologia familiar, connexions simples.

• Nivell 1a. Localitzar més d’una peça independent d’informació, reconèixer el tema principal i el propòsit de l’autor sobre un tema familiar, connexió entre informació del text i coneixement comú. Poca informació conflictiva.

• Nivell 2. Localitzar diverses peces d’informació, reconèixer la idea principal, entendre relacions, construir significats sense informació destacada, comparar, contrastar i reflexionar respecte a coneixements externs i experiències personals.

• Nivell 3. Localitzar i reconèixer relacions entre peces, identificar idea principal, comprendre una relació o construir un significat, molts factors en comparació, contrast i categorització, informació conflictiva i sense destacar. Connexions, comparacions i reflexions per a una comprensió detallada i relacionada amb coneixements familiars.

• Nivell 4. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació incrustada, interpretar el significat de matisos del llenguatge, comprensió i aplicació de categories en contextos no familiars. Fer servir coneixement formal o públic per formular hipòtesis o avaluar críticament. Comprensió de textos llargs o complexos.

• Nivell 5. Localitzar i organitzar diversos conjunts d’informació molt incrustada, inferir en la informació rellevant. Avaluació crítica i formulació d’hipòtesis basades en coneixement específic i context no familiar. Conceptes enfrontats i inesperats.

• Nivell 6. Múltiples inferències, comparacions i contrastos precisos. Comprensió plena i detallada de diversos textos i integrar informació. Informació conflictiva i rellevant, contextos no familiars. Formular hipòtesis i avaluació crítica en textos complexos, amb diversos criteris i perspectives, interpretacions sofisticades i desenvolupades. Anàlisis precises i atenció a detalls desapercebuts.

Com ensenyar llengua per formar alumnes competents

Sabem que la forma d’avaluar condiciona la forma d’ensenyar, i en aquest cas hem deixat molt clar que el model es construeix partint de les competències. Per tant, l’ensenyament també ha de ser competencial.

A PISA s’avalua la fluïdesa i l’eficiència de la lectura, però també la motivació, les pràctiques de lectura i el coneixement d’estratègies de lectura dels alumnes. Així doncs, no es tracta únicament de comprensió lectora, també dels processos que els alumnes han d’aplicar en diversitat de textos, contextos i formats. Parlem d’un ensenyament competencial de la llengua i la literatura des d’un enfocament comunicatiu, i no únicament gramatical.

Per ajudar els nostres alumnes a assolir un nivell alt de competència lectora necessitem aplicar aquest enfocament des de les primeres etapes educatives. La formació comença en Educació Infantil, es construeix i consolida en primària i es desenvolupa en secundària.

Aquí van algunes orientacions perquè les teves activitats d’ensenyament de la llengua compleixin aquests requisits:

• Ensenya mitjançant projectes que permetin un aprenentatge autèntic i contextualitzat, amb textos aplicats de diverses tipologies i un desenvolupament profund de la comprensió lectora, fomentant la reflexió i el raonament mitjançant la lectura crítica.

• Treballa els textos multimodals, aquells que combinen dos o més sistemes semiòtics per representar i crear significat: text amb imatges, sons o vídeos, com els còmics, per exemple.

• Motiva el gust per la lectura en els teus alumnes, presentant-los lectures de diferents estils i temàtiques i acompanyant-los en aquesta experiència. Per a més informació, recomanem l’article Com fomentar l’hàbit de la lectura en educació primària?

• Dissenyar proves d’avaluació competencial que incloguin un context i requereixin que els alumnes apliquin diverses habilitats i estratègies, amb l’objectiu de respondre a una pregunta complexa o resoldre un problema que podrien trobar-se en la vida real.

Així treballem la competència lectora a Ludilletres i Superlletres

A tekman Education disposem de dos programes educatius de llengua: Ludilletres, per a infantil i primer cicle de primària, i Superlletres per a segon i tercer cicle de primària. Aquests dos programes germans asseguren la continuïtat metodològica entre les dues etapes i converteixen el pas d’infantil a primària en una transició natural i còmoda per als alumnes en aquest moment crucial.

Tant Ludilletres com Superlletres tenen un enfocament holístic que integra la lectura, l’escriptura, l’expressió oral i l’escolta, fomentant una comprensió profunda i complexa del llenguatge. A més, tots dos integren el català i el castellà i treballen amb projectes d’aprenentatge contextualitzats, que preparen els alumnes per a diferents situacions de la vida quotidiana. 

Desenvolupar el gust per la lectura i millorar la comprensió lectora

La comprensió lectora i el gust per la lectura són dos dels punts forts dels nostres programes de llengua. Per assegurar aquests dos pilars, integrem el pla lector en els programes i dissenyem eines específiques per treballar la comprensió lectora.

T’oferim alguns materials i guies per aplicar estratègies que motivin als teus alumnes i enriqueixin les teves classes:

• A la guia El diari lector: un company de viatge literari expliquem com integrar el pla lector en el treball per projectes, dissenyant projectes basats en llibres i activitats que motivin a la lectura: Descarrega la guia
  
• En aquest article trobaràs més consells i estratègies: El pla lector integrat: la millor eina per fomentar el plaer per la lectura
  
• A la guia Com ajudar els teus alumnes a comprendre el que llegeixen compartim estratègies de comprensió lectora, parlem de lectura estratègica i compartim organitzadors gràfics que pots aplicar a les teves classes de llengua: Descarrega la guia

T’interessa saber més sobre com treballem la competència lectora?

Vols que t’ajudem a millorar la comprensió lectora dels teus alumnes?