ChatGPT

El principal promotor de l’auge de les AI generatives d’aquest últim any és, sens dubte, ChatGPT, una aplicació de chatbot d’intel·ligència artificial desenvolupada l’any 2022 per OpenAI. La seva capacitat de mantenir converses per mitjà de prompts (ordres que els usuaris donem a la intel·ligència) i de respondre a tota classe de preguntes a gran velocitat la converteixen en una eina que pot ser utilitzada en un context educatiu, per ajudar-te a escriure o millorar textos i per obtenir propostes d’activitats per realitzar a classe. En tot cas, és necessari tenir un alt coneixement en redacció de prompts perquè les seves respostes siguin tan precises com volem, fet que implica una certa corba d’aprenentatge que no tothom està disposat (ja sigui per temps, per capacitats, etc.) a considerar.

Deepl

Deepl Translator és una eina de traducció automàtica de textos d’ús molt intuïtiu que és capaç de detectar l’idioma del text original que volem treballar i traduir-lo a un total de 29 idiomes. Si no acabes de fiar-te de les traduccions que ofereix el clàssic Google Translate, Deepl és l’alternativa perfecta, perquè aplica un sistema d’intel·ligència artificial anomenat deep learning que l’ajuda no només a retenir dades, sinó a aprendre practicant, de manera que quan comet un error s’estenen les seves xarxes neuronals artificials per poder millorar el seu rendiment futur. És tan fàcil d’utilitzar com enganxar el text que necessitis traduir a la plataforma i deixar actuar l’AI, a més de poder consultar alternatives al text traduït i consultar el diccionari de paraules per comprendre’n l’ús en diferents contextos.

Gradescope

L’avaluació de les activitats i proves realitzades per l’alumnat és un dels processos més exigents i esgotadors que viu la comunitat docent. Es tracta d’una tasca que requereix concentració i molt de temps, i és en aquest context en què neix Gradescope, un recurs que fa ús de la intel·ligència artificial per ajudar els docents a alleugerir l’avaluació i qualificació de treballs i proves de forma eficient i sense pràcticament esforç. A més, admet l’avaluació tant de treballs de longitud variable (conjunts de problemes i projectes) com de treballs de plantilla fixa (fulles de treball, qüestionaris, exàmens) d’una àmplia gamma d’assignatures. Així doncs, veiem que l’AI en el terreny educatiu no només es limita a la creació de continguts, sinó que pot exercir un rol important en l’execució de tasques més administratives i repetitives.

Scribble Diffusion

La intel·ligència artificial pot tenir també finalitats recreatives dins l’espai educatiu. En el cas de Scribble Diffusion, ens trobem davant una aplicació d’AI que poden utilitzar tant docents com alumnes. Gràcies a un algoritme d’aprenentatge automàtic (que millora a mesura que els usuaris utilitzen el recurs), Scribble Diffusion converteix els teus esbossos o dibuixos en imatges amb un acabat molt més professional. És tan senzilla d’utilitzar com accedint al seu web i dibuixant amb el ratolí la imatge que necessites, afegir una breu descripció del que has dibuixat i l’eina la millora en uns pocs segons. El més sorprenent és la seva capacitat de detectar els traços que dibuixen els usuaris i depurar-los per aconseguir una imatge més nítida i acabada. Nosaltres ens hem decantat per dibuixar un simpàtic mussol, però les seves possibilitats són quasi infinites!

thinköAI

thinköAI és l’eina d’intel·ligència artificial creada per tekman Education per donar resposta a les necessitats de creació de contingut educatiu que tenen tant els centres com els docents. Crear contingut de qualitat és essencial per aconseguir un aprenentatge significatiu i durador, però sabem que és una tasca complexa i que exigeix moltes hores de dedicació. thinköAI simplifica la generació immediata, estructurada i planificada d’exercicis, sessions, situacions d’aprenentatge i projectes per mitjà de l’ús de l’AI. Aquest enfocament aborda els reptes diaris als quals t’enfrontes com a docent quan elabores material de qualitat i, al mateix temps, t’allibera d’un temps valuós perquè puguis enfocar-te en l’ensenyament i en el teu temps lliure.

El més destacat de l’AI de thinköAI és que ha estat dissenyada i programada per un equip d’enginyers i pedagogs que coneixen perfectament quins continguts necessites i com els necessites, i per això, a diferència d’altres AIs generatives, thinköAI sí que assegura qualitat pedagògica en els seus resultats. A més dels seus nombrosos beneficis per a la comunitat docent, thinköAI ofereix un pla col·laboratiu per a escoles (Pro School) amb avantatges premium per reforçar la cultura pedagògica dels centres que l’utilitzin.

La millor notícia si tens interès a provar thinköAI? Que ho pots fer de forma gratuïta! És tan fàcil com registrar-te a la plataforma i començar a crear els teus exercicis, sessions, situacions d’aprenentatge o projectes. A més, si tens interès a conèixer amb més detall els avantatges premium de thinköAI per al vostre centre, també et pots apuntar als tallers per a centres educatius, on pedagogs especialistes t’acompanyaran en la creació de contingut resolent tots els teus dubtes.

Activar coneixements previs com a fonament de la comprensió lectora

A continuació podràs gaudir del webinar complet entre Juan Cruz Ripoll i Lea del Pozo. A més, et resumim les idees més destacades d’un #tekmanTalk en el qual podràs descobrir perquè la comprensió lectora s’ha de treballar com un tot i quins són els factors que entren en joc a l’hora de fomentar l’hàbit i la comprensió lectora entre els teus alumnes, començant per la importància de tenir una base sòlida de coneixements. Descobreix-ne més mirant el webinar!

Recorda que també el pots escoltar en format pòdcast!

15 idees sobre lectura i comprensió lectora a primària

Finalment, et compartim algunes de les observacions més destacades que va realitzar Juan Cruz Ripoll durant el #tekmanTalk:

• «Hauríem d’evitar la idea que la comprensió és una habilitat monolítica, simple. La comprensió lectora és quelcom molt complex, que depèn de molts factors, i la seva millora suposa anar construint i millorant tots aquests factors».
• «Amb la lectura, es perpetuen certes idees, com el fet de que les seves bases són de tipus perceptivo-motriu. És cert que llegim amb la vista, però també hi ha gent que no hi veu, que no necessita la vista per llegir, i sap/ha après a llegir».
• «La lectura, més que una qüestió relacionada amb el desenvolupament de la motricitat fina o la lateralitat és, sobretot, una qüestió de tipus lingüístic, de decodificació».
• «Un dels pilars bàsics de la lectura és la decodificació, de comprendre la mecànica de la lectura, és a dir, de convertir les lletres en sons».
• «Amb la lectura, tots els fonaments són necessaris, però cap d’ells no és suficient. És a dir, un nen pot saber decodificar bé, però el procés d’aprenentatge de la lectura és molt més complex i s’ha d’entendre com un conjunt de tots els fonaments».
• «Un mite de la comprensió consisteix en la tendència de les escoles en fer una divisió entre comprensió lectora i oral, quan l’oral és només una més de les manifestacions de la comprensió, tot i que la seva estructura sintàctica sigui més senzilla que l’escrita».
• «Avui, un lector competent ha de tenir molta sensibilitat enfront del que està llegint, perquè estem rodejats d’enganys i notícies falses. La informació, sobretot a l’espai digital, la majoria dels cops no supera ningun filtre».
• «Tenir una bona base de coneixements és fonamental per la comprensió lectora. Per millorar la comprensió, hem d’oferir als alumnes una bona cultura general».
• «La millor eina per la millora de la comprensió és l’ensenyament i pràctica d’estratègies de comprensió: activar coneixements previs abans de la lectura, fer-nos preguntes, fer prediccions abans de llegir, valorar la nostra pròpia comprensió, resumir, prendre notes sobre els textos, fer esquemes…»
• «El que permet aprofundir en la reflexió dels textos és l’acció de guiar l’alumne a través de bones preguntes, fet que ajuda, a més, a fomentar la participació».
• «La comprensió inferencial la podem treballar a qualsevol edat. Fins i tot a infantil, els nens de tres anys fan inferències davant un text oral: és una habilitat amb la que naixem, i es va millorant i desenvolupant».
• «Els textos narratius ajuden a millorar la comprensió lectora, ja que es recorden/es comprenen millor. Com que són més fàcils d’assimilar que els expositius, promouran una major comprensió lectora».
• «Hi ha factors que afavoreixen la motivació per la lectura: que el text sigui rellevant (és a dir, atractiu, interessant, que solucioni problemes), que el lector tingui la possibilitat d’elegir el que vol llegir o que el text sigui fàcil de llegir (que asseguri l’èxit en la lectura)».
• «Quin professorat aconsegueix que els seus alumnes s’enganxin més a la lectura? Aquell a qui li agrada llegir».
• «Ens veu el nostre alumnat llegint? Parlem dins l’aula de recomanacions literàries? És molt difícil aconseguir que els teus alumnes s’aficionin a la lectura si com a mestres nosaltres no som lectors».

Les matemàtiques no són una excepció. Per això, a continuació et destaquem tres estratègies que adoptem a EMAT, el nostre programa de matemàtiques per a les etapes d’infantil i primària, per atendre millor la diversitat dins l’aula de matemàtiques.

Es tracta d’algunes recomanacions que sorgeixen d’idees com l’atenció als moments de l’aprenentatge, el desenvolupament d’habilitats per mitjà de la varietat d’activitats o l’avaluació formativa. Estem segurs que et seran de molta utilitat per aplicar en el teu dia a dia!

3 consells per aplicar a les teves classes de matemàtiques i atendre la diversitat

Ajusta les activitats al moment de l’aprenentatge

Amb la finalitat de donar resposta a les diferents necessitats dels alumnes depenent del seu desenvolupament previ, proposem la realització d’activitats multinivell. A cada sessió d’EMAT plantegem dues versions de l’activitat principal: anomenem Oxigen a les propostes dissenyades per a aquells alumnes que necessiten seguir aprofundint o una ajuda més explícita, i Repte a les propostes per aquells que van més avançats i poden practicar de forma autònoma.

Aquestes activitats consisteixen en adaptacions d’algunes de les tasques de la sessió amb l’objectiu de reforçar o ampliar, respectivament, els conceptes, procediments i actituds pròpies de la sessió per arribar a tots els alumnes. D’aquesta manera, si un nen o nena mostra dificultats per aprendre un concepte concret, se li plantejarà un exercici perquè reforçi la comprensió i interiorització d’aquest concepte, mentre que si comprèn ràpidament (o ja coneixia) els objectius de la sessió es podrà treballar una activitat més exigent i que posi a prova els seus coneixements.

A més, a EMAT treballem amb la pila, una icona que informa del moment de l’aprenentatge de les activitats relacionades amb les operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió). Depenent de la imatge de la pila, es pot veure si l’activitat es troba en un moment inicial de comprensió, si ja és d’introducció, de pràctica o del moment més avançat, el de consolidació. Així, es pot adaptar l’ensenyament als diferents nivells dels alumnes i tots poden treballar aquells aspectes més complexos, cada un al seu ritme.

Ofereix una proposta variada d’activitats

Als alumnes els agrada rebre informació de forma variada. Les sessions d’EMAT estan formades per activitats de naturalesa diversa, per perseguir un doble objectiu:

(1) Oferir experiències d’aprenentatge diverses, riques i estimulants que permetin tractar els sabers i les habilitats des de diferents punts de vista i en diferents profunditats. Aquest aspecte millora la connexió entre els sabers i el desenvolupament de competències, alhora que manté els alumnes atents i motivats amb l’activitat.

(2) Rompre les barreres de l’aprenentatge: la diversitat de recursos i materials, i les distintes formes de presentar la informació als nens i treballar amb ella permet que totes les activitats siguin accessibles per a tots els alumnes, independentment de les seves capacitats, habilitats i coneixements previs.

D’altra banda, l’estructura de les sessions d’EMAT en tres moments està pensada per assegurar que el coneixement matemàtic que es treballa a cada sessió sigui durador i significatiu. Què fem en cada un d’aquests moments?

• El primer moment, Per començar, es basa en el càlcul mental per exercitar les matemàtiques.
• El segon, Ensenyant-Aprenent, concentra les activitats que pretenen assolir els objectius plantejats per a la sessió. La seva finalitat és introduir, demostrar i repassar conceptes matemàtics a través de l’experimentació i la pràctica. En aquest moment es realitzen les activitats Joc demostració, Estratègia o rutina de pensament, Fitxa de l’alumne, Històries per pensar, Matijocs i Joc de cubs. També es proposen activitats dirigides a desenvolupar habilitats d’investigació i anàlisi crítica de diferents situacions contextualitzades a través d’activitats d’investigació i els PBL.
• Finalment, per tancar la sessió, a Per acabar, es treballen activitats per fomentar la reflexió.

Oferir una gran varietat d’activitats és una bona manera d’atendre la diversitat dins la teva aula i de canviar la manera d’expressar la informació, perquè sigui comprensible per a tots. Al final, l’objectiu és introduir un mateix concepte des de diferents formats i punts de vista perquè cap alumne es quedi enrere.

Fes ús de l’avaluació formativa

És important que els nens siguin conscients del seu propi aprenentatge, perquè els ajuda a identificar fortaleses i debilitats, fomenta la seva autonomia i responsabilitat i els ensenya habilitats metacognitives. Això, a més de preparar-los per a reptes futurs, els ajuda a tenir un major control sobre el que aprenen.

Un dels elements clau d’EMAT per assegurar que l’alumne prengui consciència del seu propi aprenentatge és el Portafolis d’aprenentatge, que està format per diverses pàgines del Llibre de l’alumne, instruments d’autoavaluació i reflexions, on els nens poden escriure, per exemple, l’activitat de tot el curs que més els ha agradat, allò que se’ls dona millor, allò que més els costa, etc. D’aquesta manera, promovem la seva autonomia i el compromís amb els conceptes que han treballat durant el trimestre. El portafolis, doncs, és una eina que afavoreix l’atenció a la diversitat, ja que ajuda al mestre a tenir una visió del procés d’aprenentatge de l’alumne i, per tant, a conèixer-lo millor i a adaptar-se a les seves necessitats educatives.

Vols aprofundir més en atenció a la diversitat a classe de mates?

Mira aquest webinar on el Jorge Alberola, el nostre especialista en didàctica de les matemàtiques, ens va parlar sobre com identificar, preveure i solucionar dificultats en l’aprenentatge de les matemàtiques, relacionat amb les operacions matemàtiques bàsiques, a més d’oferir solucions per reconèixer els moments de l’aprenentatge i adaptar les activitats de cada sessió.

A més, aquí tens una completa guia (Com gestionar la diversitat a l’aula de matemàtiques d’Infantil) perquè obtinguis eines i estratègies orientades a planificar alternatives i recursos per atendre i gestionar la diversitat dins l’aula.

Seguim incorporant referents en innovació dins l’aula al nostre cicle de diàlegs #TekmanTalks. En aquesta ocasió, et compartim el webinar amb Mariano Sigman, divulgador científic i un dels neurocientífics més rellevants del panorama internacional, que ens ajudarà a conèixe’ns millor. Aprofitant el recent llançament del seu llibre El poder de las palabras, parlarem de com processos mentals com la memòria, la percepció o la presa de decisions estan influïts per la biologia, la cultura i la nostra experiència prèvia.

La força de les narratives com a espai de transformació

A continuació podràs veure el webinar complet entre Mariano Sigman i Lea del Pozo, i una mica més avall trobaràs algunes de les idees més destacades d’un #TekmanTalk on hi descobriràs el món fascinant del funcionament del cervell humà, i de la importància de la conversa no només per millorar personalment, sinó també com a essència pròpia de l’educació. O com ja va formular Séneca fa dos mil·lenis: Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.

Recorda que també pots escoltar-ho en format pòdcast!

15 idees sobre el poder de la ment i de les paraules

I, ara sí, a continuació et deixem amb 15 reflexions destacades del webinar amb Mariano Sigman:

• «El poder de les paraules pot tenir un revers nociu: el de fer-nos creure que som incapaços, per exemple, de fer matemàtiques, si ens ho repetim constantment a nosaltres mateixos.»
• «El rol d’un bon professor és habilitar en el nen la idea que hi ha coses que no pot resoldre, però que es poden resoldre.»
• «Una de les pitjors creences que se li poden inculcar a un nen és: tu això no ho podràs resoldre, abandona-ho o oblida-ho.»
• «M’agrada la idea que la conversa ajuda a aclarir el pensament, perquè etimològicament aclarir significa donar llum, donar claredat, i crec que és una bona metàfora, perquè pensar és un verb que utilitzem molt però que mai no sabem exactament què significa.»
• «El primer gran valor de la conversa és el de treure les nostres idees mentals a un espai més tangible. Això forma part de quelcom que es troba a l’essència de l’educació des de fa molt de temps, quan ja Séneca declamava Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.»
• «El diàleg serveix com un microscopi que ens permet observar les nostres pròpies idees i detectar quan són potents, quan són coherents, quan són dolentes…»
• «Molts cops, els bons professors són aquells que creen bones disposicions dins l’aula, generant entre els alumnes una mentalitat de creixement i de descobriment.»
• «Quan ens apropem a una conversa amb la predisposició de “què increïble per un segon poder veure el món a través dels ulls de l’altre”, la ciència ens demostra que aquestes converses milloren moltes de les nostres facultats.»
• «La mentida forma part d’un exercici psicològic bàsic que té molta relació amb l’exercici de la ficció i la teatralització. És una espècie d’experiment que permet al nen pertorbar la realitat per comprendre’n els límits.»
• «En situacions amb nens amb necessitats especials, la ciència, que de vegades la pensem com una cosa freda, es torna quelcom de molt humà, perquè el que t’ofereix és una eina per comprendre l’altra persona en aquells espais on de vegades és difícil d’entendre.»
• «La metacognició és important per l’aprenentatge perquè s’assembla bastant a la conversa: significa pensar sobre el propi pensament. Et permet fer explícites o conscients fases del raonament que en general passen a tota velocitat dins l’inconscient.»
• «La memòria és un dels elements més creatius del pensament humà: la bona memòria prové de crear-se bones històries a un mateix per poder recordar les coses.»
• «La memòria no és un exercici de fer força per gravar-se quelcom molt fort dins el cervell, sinó un exercici enginyós per relacionar (a partir d’imatges, paraules, esquemes o moviments) aquelles coses que vols recordar amb coses que són estables dins la teva memòria.»
• «Una de les coses més importants que ens ha ensenyat la neurociència és que el somni ocupa un rol molt important no només per la part restauradora del cos, sinó també pel desenvolupament creatiu, nemònic i per les idees de l’aparell cognitiu. Bon somni: bona cognició, mal somni: mala cognició.»
• «Som molt més compassius amb algú que no coneixem que amb nosaltres mateixos. Cal tractar de mirar-se a un mateix amb la mateixa perspectiva amb què mirem la resta de coses: sense maltractar-se ni adular-se de forma desmesurada.»

La guia, basada en l’experiència de les escoles Natzaret Global Education arran de la pandèmia, recull inquietuds actuals del món de l’educació i ofereix solucions per transformar-les en grans oportunitats. A més, brinda a mestres i professors dinàmiques i exemples d’activitats per aplicar directament a classe.

Mitjançant les metodologies que recull l’últim llibre de Montserrat del Pozo, Núria Miró, Monika Horch i Cecilia Cortacans, fem de l’alumne el veritable protagonista del seu aprenentatge i li donem eines per seguir creixent dia a dia.

Què és l’aprenentatge emergent? 

Amb l’aprenentatge emergent, fomentem la creativitat i la innovació educativa, preparant els alumnes per al món actual i convertint-los en “aprenents experts” capaços d’avaluar les seves pròpies necessitats d’aprenentatge i el seu progrés. 

Aplicant l’aprenentatge emergent no solament s’ensenya matèria; s’ensenya a aprendre. Per això, els docents dissenyen experiències d’aprenentatge que ofereixen a tots els alumnes oportunitats d’aprendre, participar i progressar.

L’alumne com a protagonista i el docent com a guia

Per reforçar la postura de “l’alumne com a protagonista”, les autores fan una forta aposta per l’aprenentatge personalitzat, mitjançant el qual s’ajuda a cada alumne a aconseguir els seus objectius, sempre tenint en compte el seu potencial i les seves necessitats. D’aquesta manera, són els alumnes els que decideixen què aprenen, com aprenen, per què aprenen i què volen crear per demostrar allò que han après.

En aquest innovador espai, el mestre o professor també transforma el seu paper i es converteix en un guia, un coach per als seus alumnes. Perquè sigui efectiu, el docent ha de saber observar el món des de diferents perspectives i comptar amb una bona preparació, flexibilitat i mentalitat positiva que ajudi els seus alumnes.

Et sona a utopia? Creus que una aula així no és possible? A Aprendizaje Emergente, Personalización + trobaràs multitud d’exemples, estratègies, casos i recursos pràctics per fer-ho realitat.

Què són els ODS?

“ODS” és un acrònim que es refereix a “Objectius de Desenvolupament Sostenible”, creat per l’Assamblea General de les Nacions Unides l’any 2015. Després d’haver fet una enquesta a la ciutadania, es van marcar un total de 17 objectius, que treballen qüestions com el benesstar del planeta o el final de la pobresa i la desigualtat.

Per convertir un somni en una realitat, només hi ha un pas: tenir un pla. I tot pla té una data límit. Per als ODS, el 2030. Per això, aquests objectius es troben recollits sota la iniciativa “Agenda 2030”, un compromís signat per 193 països de tot el món.

La nova llei d’educació marca que les aules han de començar a prendre mesures i és allà on pot començar a canviar la forma en la què els petits i les seves famílies veuen el món i fan accions per al canvi. Per això, t’animem a introduir els ODS i l’Agenda 2030 en el currículum de classe, a través d’algunes propostes que t’expliquem a continuació.

Idees per treballar els ODS dins l’aula

La principal meta de treballar els ODS dins l’aula és accentuar el compromís social i ciutadà dels alumnes, més enllà de l’aula. Dit d’una altra manera: es tracta de convidar-los a la reflexió i a l’acció, per poder crear tots plegats un món millor.

Algunes propostes, com Inspira, tenen aquest objectiu: ser més conscients de nosaltres mateixos i del nostre món, per mitjà de projectes en contacte amb la naturalesa. A més, hi ha moltes altres formes d’incloure les temàtiques dels ODS a l’aprenentatge diari. Vegem-ne algunes!

Basar l’aprenentatge en projectes d’investigació

A través de la metodologia ABP, els alumnes poden treballar temes d’actualitat i de l’Agenda 2030 de manera central, que a més podran desenvolupar en un debat posterior. Per exemple, en el programa Superlletres hi ha el projecte Hogar, verde hogar per a 4t de primària, que planteja com millorar la sostenibilitat dels habitatges. Els alumnes aprofundeixen en la temàtica, analitzen el problema i, finalment, defensen de manera oral una proposta que faci la seva llar més sostenible.

Portar la naturalesa a l’aula

No només a través de la cerca d’informació podeu treballar els ODS. Cuidar un hort i entendre com funciona el cicle natural també és una forma excel·lent per treballar la consciència ambiental i l’objectiu 11, “Ciutats i comunitats sostenibles”. I això pot dur-se a terme a totes les etapes, sent una oportunitat excel·lent perquè els alumnes de diferents edats, des dels 3 fins als 16 anys, tinguin un projecte en comú. Per exemple, tenir un hort escolar, on puguin treballar des d’infantil fins a secundària.

Aprendre amb materials actuals i reals

Una bona manera d’estimular el pensament crític és analitzant les notícies, reportatges i productes dins l’aula, especialment pels objectius relacionats amb la igualtat (ODS 5) o el consum responsable (ODS 12). L’alumne ha d’aprendre a observar i qüestionar el món, sigui quina sigui l’àrea d’aprenentatge. Per exemple, amb el programa EMAT ensenyem matemàtiques amb referents femenins, ja que actualment només el 28% de les persones dedicades a la investigació són dones.

Participar en l’entorn comunitari

Per seguir treballant els ODS, una altra idea és crear o participar en iniciatives de la vostra localitat o província. D’aquesta manera, coneixereu altres centres que també estiguin fent activitats relacionades amb l’Agenda 2030, per unir forces i prendre consciència de la importància del canvi que podem aconseguir junts.

Els ODS entren dins l’aula, i dins la llei d’educació!

Com a docent, tu també tens una responsabilitat per complir els objectius de l’Agenda 2030, ja que estem convençuts que des de les aules no només podem canviar el present, també podem canviar el futur.

A més, la nova llei d’educació LOMLOE, en el perfil de sortida de l’alumnat quan finalitza l’escolarització, incorpora les 8 competències clau que “s’han vinculat amb els principals reptes i desafiaments globals del segle XXI als quals l’alumnat es veurà confrontat i davant els que necessitarà desplegar aquestes mateixes competències clau”, entre les que hi trobem els ODS.

És a dir, els ODS no són només una moda, sinó que el treball al seu voltant et permetrà desenvolupar les competències dels teus alumnes que marca la nova llei d’educació. A més, són una forma excel·lent de coordinar-nos amb altres centres i agents educatius i un pretext meravellós perquè els nens puguin conèixer i realitzar accions per aconseguir el món que estem construint plegats.

En el decret es deixen orientacions per a l’avaluació, però és tasca de les Administracions desenvolupar aquests criteris. Així i tot, ja comptem amb tres nivells: l’avaluació a l’aula, l’elaboració d‘informes competencials i les proves diagnòstiques. Entrem més detalladament en cadascun d’aquests nivells d’avaluació competencial, relacionant el que diu la llei i com ho abordem en els programes educatius de tekman.

Estratègies per a una avaluació global, contínua i formativa

L’article 14 de la LOMLOE estipula que «l’avaluació de l’alumnat serà global, contínua i formativa, i tindrà en compte el grau de desenvolupament de les competències clau i el seu progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge».

Recordem que les competències clau conformen el perfil de sortida de l’alumne, i que la llei recomana treballar-les a mitjançant les competències específiques. Cada competència específica està constituïda pels seus criteris d’avaluació, en totes les etapes escolars: en Infantil, per a primer cicle i segon, en Primària, en finalitzar 2n, 4t i 6è, i en Secundària, al final de 3r i 4t curs.

Per valorar si els alumnes han desenvolupat els acompliments que marquen aquests criteris d’avaluació, necessitem una avaluació global i contínua. És necessari dissenyar una seqüència d’avaluació que ens permeti recollir evidències d’aprenentatge per poder analitzar-les i introduir canvis en el procés d’ensenyament, sempre amb l’objectiu que els alumnes progressin.

A tekman, et facilitem la seqüència i et donem els instruments necessaris per fer aquest procés d’avaluació en tots els seus passos:

1. Planificar l’avaluació mitjançant la Programació d’aula.
2. Recollir evidències d’aprenentatge amb indicadors d’observació (activitats, presentacions, etc.) per veure els acompliments en directe a l’aula. Les fitxes, les proves, el portfolio i els productes finals dels projectes també t’ajudaran a observar els acompliments en les produccions.
3. Analitzar i prendre decisions gràcies a les rúbriques de criteris d’avaluació, que et permeten valorar el nivell de cada alumne amb tota la informació recollida. Parlem tant de decisions de planificació com pedagògiques. Per a aquest segon grup de decisions, et facilitem diversos recursos per atendre la diversitat a la teva aula, tenint en compte tots els ritmes d’aprenentatge.
4. Definir i comunicar els resultats a alumnes i famílies.

La nova llei d’educació també avala la diversitat d’instruments d’avaluació que incloem a tekman, com veiem en aquesta part de l’article 14: «Es promourà l’ús generalitzat d’instruments d’avaluació variats, diversos, accessibles i adaptats a les diferents situacions d’aprenentatge que permetin la valoració objectiva de tot l’alumnat».

Tres passos per a una avaluació formativa

I, com aconseguim una avaluació formativa? La clau és implicar els alumnes en el procés d’avaluació:

• Compartir amb els alumnes els objectius d’aprenentatge i saber quins són els seus coneixements previs. Així, podran enfocar el seu aprenentatge.
  
• Compartir quins són els criteris de qualitat, aquells aspectes o passos que han de seguir per fer correctament una activitat. Per a això, podem fer servir instruments d’avaluació que els ajudin a registrar aquests criteris i fer així un seguiment visual de com van. És recomanable dissenyar aquests instruments juntament amb els alumnes, provar-los per assegurar-nos que són útils i millorar-los si és necessari.
  
• Oferir moments perquè els alumnes utilitzin els instruments que hem dissenyat amb ells i puguin valorar així el seu propi aprenentatge, tant respecte als sabers com al procés. Després, el millor és oferir oportunitats perquè puguin millorar, aplicar de nou els aprenentatges i afermar aquests coneixements.

Si vols saber més sobre com fer servir instruments d’avaluació, descàrrega gratis aquesta guia pràctica amb exemples de Superlletres. Segur que et serà d’utilitat per a les teves classes!

L’informe d’avaluació de competències 

Respecte a l’informe competencial, l’article 15 de la LOMLOE diu el següent: «En finalitzar cadascun dels cicles, el tutor o la tutora emetrà un informe sobre el grau d’adquisició de les competències clau per part de cada alumne o alumna, indicant en el seu cas les mesures de reforç que s’han de contemplar en el cicle o etapa següent».

Sabem que el pròxim curs s’apliquen els canvis de la nova llei només en determinats cursos, i no coincideixen amb els finals de cicles que s’especifiquen en aquest fragment de la llei. No obstant això, hem de començar ja a avaluar de manera competencial amb els instruments adients per anar creant aquest informe de final de cicle. A més, també ens servirà per elaborar els informes per a les famílies.

Cada Administració concretarà com qualifica l’adquisició de les àrees, però ja sabem que la LOMLOE sol·licitarà un traspàs de les competències desenvolupades entre cicles, perquè els alumnes no deixin de treballar-les i puguin continuar avançant en el seu progrés. Així que, comencem ja a avaluar competencialment!

La prova de diagnòstic

Sobre l’avaluació de diagnòstic, en l’article 22 de la LOMLOE s’especifica que «en el 4t curs d’Educació Primària, tots els centres realitzaran una avaluació de diagnòstic de les competències adquirides pel seu alumnat. Aquesta avaluació, que serà responsabilitat de les Administracions educatives, tindrà caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres, per al professorat, per a l’alumnat i les seves famílies o tutors legals i per al conjunt de la comunitat educativa».

Això cal tenir-ho en compte! Encara que només aplica a 4t, a tekman posem a la teva disposició proves competencials per anar practicant aquesta avaluació. 

L’avaluació és un dels punts de la LOMLOE que més dubtes i inseguretat genera entre els docents. Esperem que aquest article t’hagi estat útil i hagi ajudat a aclarir els conceptes principals d’aquesta nova avaluació per competències. Si vols saber-ne més, no et perdis aquest webinar especial LOMLOE que vam fer fa poc.

Digues què et sembla! Tens alguna pregunta sobre l’avaluació de la nova llei d’educació? Deixa’ns el teu comentari.

Vols saber-ne més? No et perdis aquest webinar especial!

Competències específiques de l’àrea 

Segons la LOMLOE, les competències específiques són «acompliments que l’alumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions l’abordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada àrea. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d’una banda, les competències clau, i per una altra, els sabers bàsics de les àrees i els criteris d’avaluació». Cada etapa (Infantil, Primària i Secundària) té la seva llista de competències per a cada àrea, que es mantenen al llarg de tota l’etapa.

Aquesta visió ens fa adoptar una didàctica centrada en els processos, el raonament i l’acció. Deixem enrere la mera transmissió de coneixements perquè l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. El dia a dia a l’aula ha de centrar-se en el disseny d’unitats didàctiques que permetin a l’alumne construir coneixement i posar-lo en pràctica, “activant-lo” en situacions contextualitzades. 

Un altre punt important és que aquestes competències d’àrea es connecten directament amb les competències clau. Vegem com. La competència clau Competència personal, social i d’aprendre a aprendre implica desenvolupar habilitats de gestió emocional, treball en equip i processos de reflexió sobre el propi aprenentatge, entre d’altres. La llei recull en una llista de descriptors operatius què significa ser competent en aquest sentit, és a dir, allò que l’alumne ha de saber fer en completar l’educació primària i l’ensenyament bàsic. A més, en les competències específiques de l’àrea s’inclouen elements per al seu treball. Per exemple:

• En Matemàtiques: Competència específica 7. «Desenvolupar destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions en enfrontar-se a reptes matemàtics, fomentant la confiança en les mateixes possibilitats, acceptant l’error com a part del procés d’aprenentatge i adaptant-se a les situacions d’incertesa, per millorar la perseverança i gaudir en l’aprenentatge de les matemàtiques».

• En Llengua i Literatura: Competència específica 3. «Produir textos orals i multimodals, amb coherència, claredat i registre adequats, per expressar idees, sentiment i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades».

A més, es llisten els descriptors operatius que poden vincular-se amb aquesta competència, com a una brúixola per orientar. També s’inclou el disseny de les activitats i la integració d’aspectes d’altres competències clau.

Però, on queden els continguts? Vegem el següent concepte clau: els sabers bàsics.

Sabers bàsics de l’àrea

Els sabers bàsics són els antics continguts. Fan referència tant a conceptes i procediments com a actituds i es denominen sabers bàsics perquè, a diferència de la llei anterior, s’ha fet una selecció d’aquells sabers que són importants per ser competents en l’àrea. Això no vol dir que no es puguin adquirir més sabers, el currículum marca els imprescindibles.

Els sabers s’organitzen per cicles (primer cicle, segon cicle i tercer cicle). I, com l’enfocament és competencial, un mateix saber pot utilitzar-se en diverses competències, per la qual cosa serà necessari connectar-los. Un exemple: en matemàtiques, els sabers s’organitzen en sentits. Dins del sentit numèric tenim el saber Estratègies variades de comptatge, recompte sistemàtic i adaptació del comptatge a grandària dels números en situacions de la vida quotidiana en quantitats fins al 9999, en segon cicle. Aquest saber serà necessari tant per resoldre problemes com per raonar i provar conjectures matemàtiques.

Per tant, es requereix una seqüenciació cíclica que permet treballar aquests sabers de manera intercalada i facilitar així la connexió entre els sentits que els conformen.

Criteris d’avaluació de les competències específiques

Si canviem el que ensenyem hem d’actualitzar també la manera d’avaluar. Segons la LOMLOE, els criteris d’avaluació són «referents que indiquen els nivells d’acompliment esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge». Aquests criteris d’avaluació són organitzats per cicles en Primària. En Secundària, són els mateixos per a 1r, 2n i 3r, i després trobem els de 4t.

Això suposa un canvi respecte a la llei anterior, on els criteris d’avaluació estaven associats als continguts. És un pas endavant el fet de vincular els criteris a les competències específiques, perquè per fi podrem avaluar l’acompliment de l’alumne i no només el que sap. Com a cita la LOMLOE: «no existeix una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers bàsics: les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers».

Serà necessari, com apunta també la nova llei d’educació, dissenyar un procés d’avaluació global, continu i formatiu i comptar amb una gran diversitat d’instruments d’avaluació que ens permetin observar com l’alumne progressa en directe.

Contextualització i situacions d’aprenentatge

Com aterrem tot això en les activitats d’aprenentatge? Tal com assenyalàvem anteriorment, serà necessari transformar la nostra manera d’ensenyar. Hem d’apostar per metodologies que permetin a l’alumne actuar i desenvolupar les competències clau: aprenentatge cooperatiu, cultura de pensament, treball cooperatiu, avaluació per competències, aprenentatge basat en el joc, intel·ligència emocional, aprenentatge adaptatiu i contextualitzat i intel·ligències múltiples.

A més, en el nostre dia a dia, perquè puguin desenvolupar les competències específiques de l’àrea, optarem per activitats que suposin un repte per a l’alumne i que estiguin connectades amb els contextos personals, socials i escolars en els quals es mou. Parlem de contextualitzar les activitats i d’oferir tasques autèntiques (rellevants, realistes i socialitzadores) perquè l’alumne conegui de primera mà com, allò que aprèn a l’escola, es transfereix a la vida real.

Per a qui no tingui aquesta manera de treballar, la LOMLOE descriu com han de ser algunes de les activitats, definint-les en les situacions d’aprenentatge. Segons la LOMLOE, les situacions d’aprenentatge són «situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a l’adquisició i desenvolupament d’aquestes».

Com podem observar, entrant una mica en detall en les diferents àrees i conceptes de la nova llei d’educació LOMLOE, tots els aspectes clau estan connectats entre si i, per aconseguir un aprenentatge significatiu dels alumnes, han de treballar-se tenint en compte aquests vincles i interconnexions. Ja no ens trobem amb unitats i continguts aïllats, avancem cap a un ensenyament global, amb l’objectiu de formar als nostres alumnes perquè siguin persones competents i capaces en tots els sentits; preparats per al món actual.

A tekman ja treballàvem basant-nos en les competències que estableix la Unió Europea, per la qual cosa tots els nostres programes educatius estan dissenyats tenint en compte el seu desenvolupament. Ara, passem de les capacitats a les competències i afegim continguts nous per reforçar-les. A més, amb tots els programes es treballen activitats contextualitzades, projectes autèntics i diverses metodologies per desenvolupar les competències. T’ho expliquem!

1. Competència en comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística combina diverses habilitats dels alumnes, ja que comprèn tota mena de comunicacions i suports: des de l’oralitat més habitual fins a la comunicació audiovisual o altres que també requereixen el domini de les tecnologies. Sigui com sigui la manera en què ens comuniquem, aquesta primera competència tracta de la interacció entre les persones. 

Per descomptat, també parlem de lèxic, gramàtica, semàntica i ortografia; de dimensió sociolingüística, pragmàtica i discursiva. Treballarem a classe perquè els nostres alumnes millorin la lectura, l’escriptura, la parla, l’escolta i la conversa, a més de l’anàlisi de la informació i el seu sentit crític.

Una bona forma de desenvolupar la competència lingüística és mitjançant la comunicació oral. Per això, en moltes activitats dels nostres programes educatius encoratgem als alumnes a què donin respostes als problemes oralment.

2. Competència plurilingüe

La competència plurilingüe o multilingüe es basa en la capacitat d’utilitzar diverses llengües per comunicar-se. A més de millorar i perfeccionar la llengua materna, aquesta competència anima a enriquir la comunicació dels alumnes amb el domini d’altres llengües: llengües oficials, llengües d’ús molt estès i fins i tot llengües clàssiques. 

Una de les millors maneres de conèixer una cultura és precisament a través de la seva llengua i del seu llenguatge. En aprendre nous idiomes, els alumnes també augmentaran el seu coneixement sobre diferents pobles, països i cultures, adquirint una visió més àmplia del món on viuen.

Recuperem la comunicació oral com a element clau també en aquesta competència. Per conèixer una llengua cal parlar-la! A més, treballem la comunicació mitjançant les converses que sorgeixen a classe, sigui amb els docents o amb els companys en els moments de treball cooperatiu.

3. Competència matemàtica i en ciència, tecnologia i enginyeria

La competència relacionada amb les STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) combina la importància de les matemàtiques, de les ciències i de la tecnologia per fer front als problemes del món modern.

Per desenvolupar la competència matemàtica, els alumnes treballen els números, les mesures i les estructures, així com les operacions i les representacions matemàtiques, i la comprensió dels termes i conceptes matemàtics. Amb tot aquest coneixement, podran analitzar problemes i dades, arribar a les seves pròpies conclusions i reflexionar sobre els processos que han seguit per defensar-les. 

D’altra banda, l’enfocament de la ciència i la tecnologia es vincula amb el coneixement i la conservació del medi natural, així com el progrés. També contribueixen al desenvolupament del pensament científic i formen als nens i nenes per a ser ciutadans responsables i capaços de fer judicis crítics sobre fets científics. I, tot això, com ho treballem? Mitjançant la física, la química, la biologia, la geologia, les matemàtiques i la tecnologia.

Per treballar aquesta competència, a tots els nostres programes de matemàtiques afegim activitats que fomenten el desenvolupament del pensament lògic-matemàtic mitjançant el plantejament de problemes i el càlcul.

4. Competència digital

Ningú dubta que la competència digital és fonamental en el món actual, i més que ho serà en el dia de demà! Per això, la nova llei se centra en l’ús de les noves tecnologies, utilitzant-les perquè els nostres alumnes siguin més creatius i també més crítics, tenint més accés a la informació. Això sí, sempre fent-ne un ús responsable.

Per desenvolupar la competència digital, treballem diversos llenguatges (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i aprenem a fer servir aplicacions i programes informàtics.

A tekman creiem en la potència de les noves tecnologies i en la importància que els alumnes les dominin, i ho treballem mitjançant les plataformes digitals que acompanyen a tots els nostres programes.

5. Competència personal, social i d’aprendre a aprendre

Que important és aprendre a aprendre! Aquesta competència clau es basa en l’habilitat per iniciar, organitzar i persistir en l’aprenentatge, i el seu objectiu és que els alumnes aconsegueixin un aprenentatge més autònom i eficaç. Per a això, hauran d’aprendre a organitzar-se i a controlar els seus propis processos d’aprenentatge.

En aquest punt, l’alumne combinarà el que sap sobre la seva pròpia manera d’aprendre, el que sap de la matèria i dels continguts que es treballen a l’aula i les estratègies de què disposa.

A tots els programes de tekman trobem espais dedicats a la reflexió, que ajuden els alumnes a consolidar els coneixements treballats a classe i a prendre consciència de la manera en què estan aprenent. Una altra bona manera de treballar aquesta competència, que també comprèn habilitats socials, són les activitats que fomenten l’aprenentatge cooperatiu. En trobareu moltes en els nostres programes!

6. Competència ciutadana

Aquesta competència comprèn la competència social i la cívica i tracta temes tan importants com la igualtat i la no discriminació, la democràcia, la justícia i els drets humans. 

Per començar, la competència social cerca el benestar personal i també col·lectiu, amb un bon estat de salut físic i mental, a més d’altres factors socioeconòmics determinants. D’altra banda, la competència cívica se centra en el coneixement de conceptes sociopolítics i econòmics de caràcter més global, com per exemple la solidaritat i la importància dels esdeveniments històrics. El món és un lloc enorme i complex! Hem d’ajudar els nostres alumnes a anar comprenent a poc a poc com funciona i què podem fer per millorar-ho, ja que els nostres actes locals també tenen conseqüències globals.

Seguim amb l’aprenentatge cooperatiu com a una bona metodologia per a treballar les competències que inclouen habilitats socials. En ell, els alumnes aprenen a treballar junts amb un objectiu comú, a comunicar-se i a arribar a acords entre tots.

7. Competència emprenedora

El sentit de la iniciativa i esperit emprenedor (SIE) ens ajudarà a transformar les idees en una cosa real, reconeixent les oportunitats personals, professionals i també comercials, perquè no oblidem que es tracta de formar a adults competents i capaços de viure en el món actual. 

Aquesta competència requereix moltes habilitats, com la capacitat d’anàlisi, organització, adaptació, presa de decisions, resolució de problemes, treball cooperatiu, responsabilitat, sentit crític, autonomia i confiança en un mateix.

A tekman treballem l’esperit emprenedor dels alumnes mitjançant els projectes i el PBL, l’aprenentatge basat en problemes; dues metodologies que permeten als alumnes centrar-se a resoldre un problema presentat a l’aula o aconseguir el producte final d’un projecte.

8. Competència en consciència i expressió culturals

L’última de les competències clau ens parla de la importància i la riquesa de les diferents cultures: conèixer-les, apreciar-les i acostar-nos a elles amb una actitud oberta i respectuosa. També fomenta la creativitat i la participació en la vida cultural, contribuint al patrimoni cultural i artístic de totes les comunitats. 

A més, aquesta competència també posa l’accent principalment en l’expressió artística i plàstica, fonamentals per mostrar tant la identitat cultural compartida dels pobles com la personal, de cada individu.

Ja sabeu que ens encanta la creativitat! Tots els nostres programes contenen activitats que fomenten la creativitat dels alumnes i els animen a expressar-se, mitjançant l’art o la comunicació oral i l’ús d’altres llengües. A més, tenim molt en compte les intel·ligències múltiples per dissenyar activitats que permetin a tots els nens i nenes donar el millor de si mateixos.

Vol saber més sobre les competències? Ampliem la informació en aquests articles:

• Avaluació per competències: 3 passes per a una avaluació global, contínua i formativa
• Àrees de la LOMLOE: competències específiques, criteris d’avaluació i sabers bàsics