Doctor honoris causa a desenes d’universitats i Premio Príncipe de Asturias 2011, Gardner ha dedicat aquests últims anys a The Good Project, projecte que pretén investigar i promoure l’excel·lència, el compromís i l’ètica, preparant a persones de totes les edats per ser bons treballadors i bons ciutadans.

La perspectiva neuroeducativa posa en dubte certs aspectes de la teoria de les intel·ligències múltiples. Creus que és compatible la teoria de les intel·ligències múltiples amb la neurociència o hem d’entendre-la com una estratègia didàctica?

La meva teoria es va desenvolupar en part sobre els fonaments de l’evidència neurològica que sorgeix en 1980. Encara que ara sabem molt més sobre el cervell que fa quaranta anys, va ser una base empírica important per a aquesta teoria. La teoria ara té una vida independent, allunyada de la recerca original, i s’ha aplicat en llocs, com a escoles, on ha estat útil, tot i que els estudis de suport eren més complets i d’alguna manera diferents als de 1980.

Quins mètodes de recollida d’informació recomana per a l’avaluació de les Intel·ligències Múltiples?

Principalment l’observació acurada del nen en diversos entorns (els museus per a nens estan específicament recomanats) juntament amb les observacions per part dels pares, familiars i altres persones pròximes a ells. Valoro més aquesta evidència de primera mà que la dels test escrits, que no serveixen per mesurar la majoria de les intel·ligències, perquè són bàsicament instruments de lògica del llenguatge.

Què és la competència global i com podem desenvolupar-la des de les escoles? Com desenvolupar-les en contextos socials, culturals i econòmics tan canviants?

Hem evolucionat per viure en petites comunitats, principalment amb parents. Però, com ens recorda la pandèmia, avui dia estem interconnectats amb persones de tot el món, un fet sens dubte accentuat pel transport, el comerç, els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Qualsevol sistema educatiu decent, des d’Infantil fins a la universitat, ha de ser conscient d’aquesta realitat i preparar als joves per gestionar la seva vida al món del segle XXI. I no sols parlem d’intel·ligències múltiples: si un bon sistema d’ensenyament sap aprofitar els diferents perfils cognitius i les diferents maneres d’ensenyar, llavors, l’educació global i la competència global òbviament haurien d’aprofitar-ho.

Una bona persona té més probabilitats de triomfar?

Ser una bona persona i ésser un bon professional no són el mateix. Pots ser un metge o periodista brillant i pèssim com a pare o parella. O pots ser un pare o parella exemplar, però un metge o periodista nefast. Evidentment, és millor si ets bona persona i a més, bon professional.

Si bé no tenim “dades” sobre aquesta correlació, intueixo que si ets un bon marit i pare, és més probable que siguis un bon metge o periodista; i si ets un incompetent en un dels rols, probablement ho ets en l’altre. Però hi haurà excepcions, i tots coneixem a persones que són millors en un rol que en l’altre.

A The Good Project queda evident el paper de les escoles, i fins i tot es facilita l’extensa guia The Good Work Toolkit que els educadors poden utilitzar. Sabem de la gran influència que exerceixen les famílies sobre els seus fills. En aquest sentit… quin paper haurien de tenir els pares en el desenvolupament d’aquesta bona feina?

Tens raó. Els pares, els germans grans i els parents pròxims exerceixen una enorme influència en el comportament, les actituds i les interpretacions dels nens. Idealment, les postures que adoptin aquests individus “pròxims” seran similars a les dels mestres, líders religiosos i altres membres de la comunitat en general. Per no parlar del poder dels missatges dels mitjans de comunicació…

Però si els models que s’ofereixen fora de la llar són diferents dels de la llar, llavors existeix una obligació específica per part de la família directa d’indicar quins són els comportaments acceptables i quins no. Per descomptat, hi haurà casos en els quals la pròpia família sigui disfuncional o aporti exemples dolents, i aquí haurem de confiar que la societat en general ofereixi models alternatius, poderosos i més saludables. La societat necessita qüestionar-se allò de “de casta li ve al llebrer”.

Considera que a les escoles s’ha de dedicar un espai i temps específics per educar en la “bona feina”, amb docents especialitzats, o que hauria d’integrar-se de manera transversal en la cultura educativa del centre? Quin canvi han de fer els docents per aplicar en el seu dia a dia? És una gran responsabilitat: formar ciutadans excel·lents, ètics i compromesos…

Molt bona pregunta. Està bé tenir classes o espais dedicats a la “bona feina”. De fet, hem desenvolupat plans d’estudi dedicats a aquest objectiu. Però molt més importants són els comportaments que els models visibles presenten diàriament: mestres, supervisors, entrenadors i companys més grans. Un professor que no sigui un “bon treballador” no podrà ensenyar “bona feina” de manera convincent. I un professor que és un “bon treballador” està ensenyant als estudiants tots els dies, de fet, cada hora, sobre la bona feina.

Els professors una vegada van ser nens, com tots nosaltres! El fet que siguin bons treballadors depèn en gran manera de les influències que els envoltaven en la seva pròpia infància; ho explicava abans. Per descomptat, és possible superar els models patològics que hagin existit en la vida de cadascun; la Bíblia i les biografies de personatges heroics estan plenes d’exemples de persones que “se salven a ells mateixos”. Però és molt més fàcil i molt millor que la salut estigui present des del principi, des de la primera infància.

–

Has gaudit amb l’entrevista a Howard Gardner? Treballes amb programes que apliquin la teoria de les intel·ligències múltiples? Explica’ns la teva experiència a l’espai que trobaràs una mica més a baix. Et llegim!