Per tal d’oferir-te solucions, a continuació et facilitarem activitats lúdiques i manipulatives per continuar ensenyant matemàtiques als més petits, des de casa

Recursos per seguir treballant EMAT (infantil) des de casa

• Cançons: cançons d’EMAT per a que puguin escoltar-les i ballar-les
• Contes EMATIS: els contes i vídeos dels EMATIS.
• Matijocs: els taulers per seguir jugant als matijocs que ja coneixen.

Activitats quotidianes, manipulatives cotidianas, manipulativas y lúdicas para practicar matemáticas en casa*:

​Proposem les següents activitats perquè els nens puguin continuar practicant els continguts i, sobretot, seguir jugant amb ells i descobrint el món a través de les matemàtiques.

Aprofitem per proposar activitats contextualitzades en el món quotidià dels més petits com recollir les joguines i classificar-los, o trobar figures geomètriques a casa i associar un nombre a la quantitat de botons que representa.

• Recompte diari: activitats diàries de comptatge amb objectes quotidians i associació de el número amb la quantitat. Es pot fer associant el nombre de persones amb el nombre de gots i coberts o per exemple, fer un recompte diari amb els dits (de el 0 a l’10 de forma ascendent i descendent). També podeu comptar quants mitjons hi ha: en funció de l’edat, podem demanar que expliquis els mitjons per parelles, és a dir de 2 en 2.
• Seriacions: practicar seriacions amb els blocs lògics dels estoigs o altres objectes que els alumnes tinguin a casa.
• Atributs: organitzar les joguines o altres objectes per mides, per colors, etc., aparellar objectes quotidians com mitjons, sabates, etc.
• Grafia de nombres: realització de la grafia de nombres amb plastilina, farina, sorra.
• Geometria manipulativa: crear figures geomètriques amb material manipulatiu (plastilina, escuradents, etc.); activitats de reconeixement de formes geomètriques mitjançant jocs de construcció i de reconèixer figures geomètriques a casa (exploradors de figures).
• Psicomotricitat fina: tasques de retallar, premsar, esquinçar, fer boletes de paper i agafar-les amb índex i polze, amb pinces i posar-les en diferents pots, etc.

*Les propostes concretes d’aquestes activitats s’han d’adaptar a l’edat de cada alumne i al seu moment maduratiu.

• Jocs tradicionals i de taula

També recomanem jocs tradicionals que tots coneixen o jocs de taula que podeu tenir, adequats per practicar, divertir-se i passar una estona jugant en família:

• Jocs tradicionals: Veig veig geomètric, 3 en ratlla, Oca, La xarranca, Recerca de l’tresor, Què ha canviat? (El petit surt de l’habitació i es canvia alguna cosa de lloc), puzles
• Jocs de taula: recomanem, a partir de 3 anys, El meu primer fruiter (Fava), Unicorn centelleigs, el camí als núvols (Fava) i Bugsy (Cayro); a partir de 4 anys, Ral·li de pastanagues (Fava), 1,2,3! (Devir) i Topologix (Djeco); i a partir de 5 anys, Hungry Shark (Àtom Games), Monza (Fava) i Rush Hour Jr (ThinkFun).

És imprescindible que avancem units cap a la intel·ligència col·lectiva per resoldre els reptes presents i futurs. Ha arribat el moment de cooperar més… i competir menys!

Els avantatges de l’aprenentatge cooperatiu són acadèmics, socials i psicològics, és a dir, estan adreçats a assolir el desenvolupament integral dels nostres alumnes.

Aquí tens alguns consells sobre les competències que aprofundeixen l’aprenentatge cooperatiu:

•    Habilitats interpersonals i d’autoconeixement, que incideixen en una millora de l’autoestima.

•    Responsabilitat, compromís i autonomia, cap a un mateix i cap a la resta de companys.

•    Generació de xarxes de suport i promoció de la solidaritat.

•    Foment de l’entusiasme i la motivació, a la vegada que es promou l’aprenentatge significatiu i no el superficial o memorístic.

Per fomentar l’aprenentatge cooperatiu no n’hi ha prou amb demanar fer un treball i esperar per veure què passa, sense pautes ni una organització prèvia; cal marcar unes pautes que ajudin a organitzar-se, marcar-se objectius, controlar els temps, desenvolupar rols i crear interdependències positives entre els membres del grup.

Només es poden aconseguir els objectius grupals si cada integrant aconsegueix assolir els seus propis. Per aquest motiu és tan necessari organitzar prèviament els rols i les tasques de cada membre. Com a docents hem de controlar en tot moment la xarxa d’interaccions entre l’alumnat i fer un seguiment continuat a les seves respostes. Per fer-ho, la distribució de rols dins de l’aula és un pas previ imprescindible a l’hora de gestionar l’aprenentatge cooperatiu.

El nostre programa ONMAT ofereix una proposta concreta de rols per als alumnes, encara que, si ho prefereixes, pots crear rols nous:

•    Supervisor: supervisa el to de veu, vigila el nivell de soroll, dona el torn de paraula, controla el temps, manté l’ordre i la neteja.

•    Mediador: fomenta la participació, crea un bon ambient, organitza les activitats, anima el grup, ofereix suport, intervé entre les parts per arribar a acords en els conflictes.

•    Reporter: comprova que tots hagin entès les explicacions, recull les aportacions, planteja preguntes, representa l’equip a la assemblea, assegura que el producte final recull les contribucions de cada membre de l’equip, verifica que el resultat final sigui acurat.

•    Líder: dirigeix les activitats i l’avaluació grupal, revisa els compromisos i les tasques pendents, anima a millorar, condueix les discussions, actua en nom del grup, demana ajuda abans de preguntar al mestre.

És essencial que cada rol tingui les seves funcions ben definides i vagi rotant entre els alumnes i alumnes. L’explicació clara de les tasques cooperatives i la comprensió de la interdependència positiva és clau perquè l’aprenentatge cooperatiu faci créixer la maduració dels nostres alumnes.

Fas que els teus alumnes cooperin a l’aula? Com? Explica’ns-ho en l’espai que trobaràs una mica més avall.