Activar coneixements previs com a fonament de la comprensió lectora

A continuació podràs gaudir del webinar complet entre Juan Cruz Ripoll i Lea del Pozo. A més, et resumim les idees més destacades d’un #tekmanTalk en el qual podràs descobrir perquè la comprensió lectora s’ha de treballar com un tot i quins són els factors que entren en joc a l’hora de fomentar l’hàbit i la comprensió lectora entre els teus alumnes, començant per la importància de tenir una base sòlida de coneixements. Descobreix-ne més mirant el webinar!

Recorda que també el pots escoltar en format pòdcast!

15 idees sobre lectura i comprensió lectora a primària

Finalment, et compartim algunes de les observacions més destacades que va realitzar Juan Cruz Ripoll durant el #tekmanTalk:

• «Hauríem d’evitar la idea que la comprensió és una habilitat monolítica, simple. La comprensió lectora és quelcom molt complex, que depèn de molts factors, i la seva millora suposa anar construint i millorant tots aquests factors».
• «Amb la lectura, es perpetuen certes idees, com el fet de que les seves bases són de tipus perceptivo-motriu. És cert que llegim amb la vista, però també hi ha gent que no hi veu, que no necessita la vista per llegir, i sap/ha après a llegir».
• «La lectura, més que una qüestió relacionada amb el desenvolupament de la motricitat fina o la lateralitat és, sobretot, una qüestió de tipus lingüístic, de decodificació».
• «Un dels pilars bàsics de la lectura és la decodificació, de comprendre la mecànica de la lectura, és a dir, de convertir les lletres en sons».
• «Amb la lectura, tots els fonaments són necessaris, però cap d’ells no és suficient. És a dir, un nen pot saber decodificar bé, però el procés d’aprenentatge de la lectura és molt més complex i s’ha d’entendre com un conjunt de tots els fonaments».
• «Un mite de la comprensió consisteix en la tendència de les escoles en fer una divisió entre comprensió lectora i oral, quan l’oral és només una més de les manifestacions de la comprensió, tot i que la seva estructura sintàctica sigui més senzilla que l’escrita».
• «Avui, un lector competent ha de tenir molta sensibilitat enfront del que està llegint, perquè estem rodejats d’enganys i notícies falses. La informació, sobretot a l’espai digital, la majoria dels cops no supera ningun filtre».
• «Tenir una bona base de coneixements és fonamental per la comprensió lectora. Per millorar la comprensió, hem d’oferir als alumnes una bona cultura general».
• «La millor eina per la millora de la comprensió és l’ensenyament i pràctica d’estratègies de comprensió: activar coneixements previs abans de la lectura, fer-nos preguntes, fer prediccions abans de llegir, valorar la nostra pròpia comprensió, resumir, prendre notes sobre els textos, fer esquemes…»
• «El que permet aprofundir en la reflexió dels textos és l’acció de guiar l’alumne a través de bones preguntes, fet que ajuda, a més, a fomentar la participació».
• «La comprensió inferencial la podem treballar a qualsevol edat. Fins i tot a infantil, els nens de tres anys fan inferències davant un text oral: és una habilitat amb la que naixem, i es va millorant i desenvolupant».
• «Els textos narratius ajuden a millorar la comprensió lectora, ja que es recorden/es comprenen millor. Com que són més fàcils d’assimilar que els expositius, promouran una major comprensió lectora».
• «Hi ha factors que afavoreixen la motivació per la lectura: que el text sigui rellevant (és a dir, atractiu, interessant, que solucioni problemes), que el lector tingui la possibilitat d’elegir el que vol llegir o que el text sigui fàcil de llegir (que asseguri l’èxit en la lectura)».
• «Quin professorat aconsegueix que els seus alumnes s’enganxin més a la lectura? Aquell a qui li agrada llegir».
• «Ens veu el nostre alumnat llegint? Parlem dins l’aula de recomanacions literàries? És molt difícil aconseguir que els teus alumnes s’aficionin a la lectura si com a mestres nosaltres no som lectors».