Activar coneixements previs com a fonament de la comprensió lectora

A continuació podràs gaudir del webinar complet entre Juan Cruz Ripoll i Lea del Pozo. A més, et resumim les idees més destacades d’un #tekmanTalk en el qual podràs descobrir perquè la comprensió lectora s’ha de treballar com un tot i quins són els factors que entren en joc a l’hora de fomentar l’hàbit i la comprensió lectora entre els teus alumnes, començant per la importància de tenir una base sòlida de coneixements. Descobreix-ne més mirant el webinar!

Recorda que també el pots escoltar en format pòdcast!

15 idees sobre lectura i comprensió lectora a primària

Finalment, et compartim algunes de les observacions més destacades que va realitzar Juan Cruz Ripoll durant el #tekmanTalk:

• «Hauríem d’evitar la idea que la comprensió és una habilitat monolítica, simple. La comprensió lectora és quelcom molt complex, que depèn de molts factors, i la seva millora suposa anar construint i millorant tots aquests factors».
• «Amb la lectura, es perpetuen certes idees, com el fet de que les seves bases són de tipus perceptivo-motriu. És cert que llegim amb la vista, però també hi ha gent que no hi veu, que no necessita la vista per llegir, i sap/ha après a llegir».
• «La lectura, més que una qüestió relacionada amb el desenvolupament de la motricitat fina o la lateralitat és, sobretot, una qüestió de tipus lingüístic, de decodificació».
• «Un dels pilars bàsics de la lectura és la decodificació, de comprendre la mecànica de la lectura, és a dir, de convertir les lletres en sons».
• «Amb la lectura, tots els fonaments són necessaris, però cap d’ells no és suficient. És a dir, un nen pot saber decodificar bé, però el procés d’aprenentatge de la lectura és molt més complex i s’ha d’entendre com un conjunt de tots els fonaments».
• «Un mite de la comprensió consisteix en la tendència de les escoles en fer una divisió entre comprensió lectora i oral, quan l’oral és només una més de les manifestacions de la comprensió, tot i que la seva estructura sintàctica sigui més senzilla que l’escrita».
• «Avui, un lector competent ha de tenir molta sensibilitat enfront del que està llegint, perquè estem rodejats d’enganys i notícies falses. La informació, sobretot a l’espai digital, la majoria dels cops no supera ningun filtre».
• «Tenir una bona base de coneixements és fonamental per la comprensió lectora. Per millorar la comprensió, hem d’oferir als alumnes una bona cultura general».
• «La millor eina per la millora de la comprensió és l’ensenyament i pràctica d’estratègies de comprensió: activar coneixements previs abans de la lectura, fer-nos preguntes, fer prediccions abans de llegir, valorar la nostra pròpia comprensió, resumir, prendre notes sobre els textos, fer esquemes…»
• «El que permet aprofundir en la reflexió dels textos és l’acció de guiar l’alumne a través de bones preguntes, fet que ajuda, a més, a fomentar la participació».
• «La comprensió inferencial la podem treballar a qualsevol edat. Fins i tot a infantil, els nens de tres anys fan inferències davant un text oral: és una habilitat amb la que naixem, i es va millorant i desenvolupant».
• «Els textos narratius ajuden a millorar la comprensió lectora, ja que es recorden/es comprenen millor. Com que són més fàcils d’assimilar que els expositius, promouran una major comprensió lectora».
• «Hi ha factors que afavoreixen la motivació per la lectura: que el text sigui rellevant (és a dir, atractiu, interessant, que solucioni problemes), que el lector tingui la possibilitat d’elegir el que vol llegir o que el text sigui fàcil de llegir (que asseguri l’èxit en la lectura)».
• «Quin professorat aconsegueix que els seus alumnes s’enganxin més a la lectura? Aquell a qui li agrada llegir».
• «Ens veu el nostre alumnat llegint? Parlem dins l’aula de recomanacions literàries? És molt difícil aconseguir que els teus alumnes s’aficionin a la lectura si com a mestres nosaltres no som lectors».

Seguim incorporant referents en innovació dins l’aula al nostre cicle de diàlegs #TekmanTalks. En aquesta ocasió, et compartim el webinar amb Mariano Sigman, divulgador científic i un dels neurocientífics més rellevants del panorama internacional, que ens ajudarà a conèixe’ns millor. Aprofitant el recent llançament del seu llibre El poder de las palabras, parlarem de com processos mentals com la memòria, la percepció o la presa de decisions estan influïts per la biologia, la cultura i la nostra experiència prèvia.

La força de les narratives com a espai de transformació

A continuació podràs veure el webinar complet entre Mariano Sigman i Lea del Pozo, i una mica més avall trobaràs algunes de les idees més destacades d’un #TekmanTalk on hi descobriràs el món fascinant del funcionament del cervell humà, i de la importància de la conversa no només per millorar personalment, sinó també com a essència pròpia de l’educació. O com ja va formular Séneca fa dos mil·lenis: Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.

Recorda que també pots escoltar-ho en format pòdcast!

15 idees sobre el poder de la ment i de les paraules

I, ara sí, a continuació et deixem amb 15 reflexions destacades del webinar amb Mariano Sigman:

• «El poder de les paraules pot tenir un revers nociu: el de fer-nos creure que som incapaços, per exemple, de fer matemàtiques, si ens ho repetim constantment a nosaltres mateixos.»
• «El rol d’un bon professor és habilitar en el nen la idea que hi ha coses que no pot resoldre, però que es poden resoldre.»
• «Una de les pitjors creences que se li poden inculcar a un nen és: tu això no ho podràs resoldre, abandona-ho o oblida-ho.»
• «M’agrada la idea que la conversa ajuda a aclarir el pensament, perquè etimològicament aclarir significa donar llum, donar claredat, i crec que és una bona metàfora, perquè pensar és un verb que utilitzem molt però que mai no sabem exactament què significa.»
• «El primer gran valor de la conversa és el de treure les nostres idees mentals a un espai més tangible. Això forma part de quelcom que es troba a l’essència de l’educació des de fa molt de temps, quan ja Séneca declamava Docendo discimus: Ensenyant, aprenem.»
• «El diàleg serveix com un microscopi que ens permet observar les nostres pròpies idees i detectar quan són potents, quan són coherents, quan són dolentes…»
• «Molts cops, els bons professors són aquells que creen bones disposicions dins l’aula, generant entre els alumnes una mentalitat de creixement i de descobriment.»
• «Quan ens apropem a una conversa amb la predisposició de “què increïble per un segon poder veure el món a través dels ulls de l’altre”, la ciència ens demostra que aquestes converses milloren moltes de les nostres facultats.»
• «La mentida forma part d’un exercici psicològic bàsic que té molta relació amb l’exercici de la ficció i la teatralització. És una espècie d’experiment que permet al nen pertorbar la realitat per comprendre’n els límits.»
• «En situacions amb nens amb necessitats especials, la ciència, que de vegades la pensem com una cosa freda, es torna quelcom de molt humà, perquè el que t’ofereix és una eina per comprendre l’altra persona en aquells espais on de vegades és difícil d’entendre.»
• «La metacognició és important per l’aprenentatge perquè s’assembla bastant a la conversa: significa pensar sobre el propi pensament. Et permet fer explícites o conscients fases del raonament que en general passen a tota velocitat dins l’inconscient.»
• «La memòria és un dels elements més creatius del pensament humà: la bona memòria prové de crear-se bones històries a un mateix per poder recordar les coses.»
• «La memòria no és un exercici de fer força per gravar-se quelcom molt fort dins el cervell, sinó un exercici enginyós per relacionar (a partir d’imatges, paraules, esquemes o moviments) aquelles coses que vols recordar amb coses que són estables dins la teva memòria.»
• «Una de les coses més importants que ens ha ensenyat la neurociència és que el somni ocupa un rol molt important no només per la part restauradora del cos, sinó també pel desenvolupament creatiu, nemònic i per les idees de l’aparell cognitiu. Bon somni: bona cognició, mal somni: mala cognició.»
• «Som molt més compassius amb algú que no coneixem que amb nosaltres mateixos. Cal tractar de mirar-se a un mateix amb la mateixa perspectiva amb què mirem la resta de coses: sense maltractar-se ni adular-se de forma desmesurada.»