En el decret es deixen orientacions per a l’avaluació, però és tasca de les Administracions desenvolupar aquests criteris. Així i tot, ja comptem amb tres nivells: l’avaluació a l’aula, l’elaboració d‘informes competencials i les proves diagnòstiques. Entrem més detalladament en cadascun d’aquests nivells d’avaluació competencial, relacionant el que diu la llei i com ho abordem en els programes educatius de tekman.

Estratègies per a una avaluació global, contínua i formativa

L’article 14 de la LOMLOE estipula que «l’avaluació de l’alumnat serà global, contínua i formativa, i tindrà en compte el grau de desenvolupament de les competències clau i el seu progrés en el conjunt dels processos d’aprenentatge».

Recordem que les competències clau conformen el perfil de sortida de l’alumne, i que la llei recomana treballar-les a mitjançant les competències específiques. Cada competència específica està constituïda pels seus criteris d’avaluació, en totes les etapes escolars: en Infantil, per a primer cicle i segon, en Primària, en finalitzar 2n, 4t i 6è, i en Secundària, al final de 3r i 4t curs.

Per valorar si els alumnes han desenvolupat els acompliments que marquen aquests criteris d’avaluació, necessitem una avaluació global i contínua. És necessari dissenyar una seqüència d’avaluació que ens permeti recollir evidències d’aprenentatge per poder analitzar-les i introduir canvis en el procés d’ensenyament, sempre amb l’objectiu que els alumnes progressin.

A tekman, et facilitem la seqüència i et donem els instruments necessaris per fer aquest procés d’avaluació en tots els seus passos:

1. Planificar l’avaluació mitjançant la Programació d’aula.
2. Recollir evidències d’aprenentatge amb indicadors d’observació (activitats, presentacions, etc.) per veure els acompliments en directe a l’aula. Les fitxes, les proves, el portfolio i els productes finals dels projectes també t’ajudaran a observar els acompliments en les produccions.
3. Analitzar i prendre decisions gràcies a les rúbriques de criteris d’avaluació, que et permeten valorar el nivell de cada alumne amb tota la informació recollida. Parlem tant de decisions de planificació com pedagògiques. Per a aquest segon grup de decisions, et facilitem diversos recursos per atendre la diversitat a la teva aula, tenint en compte tots els ritmes d’aprenentatge.
4. Definir i comunicar els resultats a alumnes i famílies.

La nova llei d’educació també avala la diversitat d’instruments d’avaluació que incloem a tekman, com veiem en aquesta part de l’article 14: «Es promourà l’ús generalitzat d’instruments d’avaluació variats, diversos, accessibles i adaptats a les diferents situacions d’aprenentatge que permetin la valoració objectiva de tot l’alumnat».

Tres passos per a una avaluació formativa

I, com aconseguim una avaluació formativa? La clau és implicar els alumnes en el procés d’avaluació:

• Compartir amb els alumnes els objectius d’aprenentatge i saber quins són els seus coneixements previs. Així, podran enfocar el seu aprenentatge.
  
• Compartir quins són els criteris de qualitat, aquells aspectes o passos que han de seguir per fer correctament una activitat. Per a això, podem fer servir instruments d’avaluació que els ajudin a registrar aquests criteris i fer així un seguiment visual de com van. És recomanable dissenyar aquests instruments juntament amb els alumnes, provar-los per assegurar-nos que són útils i millorar-los si és necessari.
  
• Oferir moments perquè els alumnes utilitzin els instruments que hem dissenyat amb ells i puguin valorar així el seu propi aprenentatge, tant respecte als sabers com al procés. Després, el millor és oferir oportunitats perquè puguin millorar, aplicar de nou els aprenentatges i afermar aquests coneixements.

Si vols saber més sobre com fer servir instruments d’avaluació, descàrrega gratis aquesta guia pràctica amb exemples de Superlletres. Segur que et serà d’utilitat per a les teves classes!

L’informe d’avaluació de competències 

Respecte a l’informe competencial, l’article 15 de la LOMLOE diu el següent: «En finalitzar cadascun dels cicles, el tutor o la tutora emetrà un informe sobre el grau d’adquisició de les competències clau per part de cada alumne o alumna, indicant en el seu cas les mesures de reforç que s’han de contemplar en el cicle o etapa següent».

Sabem que el pròxim curs s’apliquen els canvis de la nova llei només en determinats cursos, i no coincideixen amb els finals de cicles que s’especifiquen en aquest fragment de la llei. No obstant això, hem de començar ja a avaluar de manera competencial amb els instruments adients per anar creant aquest informe de final de cicle. A més, també ens servirà per elaborar els informes per a les famílies.

Cada Administració concretarà com qualifica l’adquisició de les àrees, però ja sabem que la LOMLOE sol·licitarà un traspàs de les competències desenvolupades entre cicles, perquè els alumnes no deixin de treballar-les i puguin continuar avançant en el seu progrés. Així que, comencem ja a avaluar competencialment!

La prova de diagnòstic

Sobre l’avaluació de diagnòstic, en l’article 22 de la LOMLOE s’especifica que «en el 4t curs d’Educació Primària, tots els centres realitzaran una avaluació de diagnòstic de les competències adquirides pel seu alumnat. Aquesta avaluació, que serà responsabilitat de les Administracions educatives, tindrà caràcter informatiu, formatiu i orientador per als centres, per al professorat, per a l’alumnat i les seves famílies o tutors legals i per al conjunt de la comunitat educativa».

Això cal tenir-ho en compte! Encara que només aplica a 4t, a tekman posem a la teva disposició proves competencials per anar practicant aquesta avaluació. 

L’avaluació és un dels punts de la LOMLOE que més dubtes i inseguretat genera entre els docents. Esperem que aquest article t’hagi estat útil i hagi ajudat a aclarir els conceptes principals d’aquesta nova avaluació per competències. Si vols saber-ne més, no et perdis aquest webinar especial LOMLOE que vam fer fa poc.

Digues què et sembla! Tens alguna pregunta sobre l’avaluació de la nova llei d’educació? Deixa’ns el teu comentari.

Vols saber-ne més? No et perdis aquest webinar especial!

Competències específiques de l’àrea 

Segons la LOMLOE, les competències específiques són «acompliments que l’alumnat ha de poder desplegar en activitats o en situacions l’abordatge de les quals requereix els sabers bàsics de cada àrea. Les competències específiques constitueixen un element de connexió entre, d’una banda, les competències clau, i per una altra, els sabers bàsics de les àrees i els criteris d’avaluació». Cada etapa (Infantil, Primària i Secundària) té la seva llista de competències per a cada àrea, que es mantenen al llarg de tota l’etapa.

Aquesta visió ens fa adoptar una didàctica centrada en els processos, el raonament i l’acció. Deixem enrere la mera transmissió de coneixements perquè l’alumne sigui el protagonista del seu aprenentatge. El dia a dia a l’aula ha de centrar-se en el disseny d’unitats didàctiques que permetin a l’alumne construir coneixement i posar-lo en pràctica, “activant-lo” en situacions contextualitzades. 

Un altre punt important és que aquestes competències d’àrea es connecten directament amb les competències clau. Vegem com. La competència clau Competència personal, social i d’aprendre a aprendre implica desenvolupar habilitats de gestió emocional, treball en equip i processos de reflexió sobre el propi aprenentatge, entre d’altres. La llei recull en una llista de descriptors operatius què significa ser competent en aquest sentit, és a dir, allò que l’alumne ha de saber fer en completar l’educació primària i l’ensenyament bàsic. A més, en les competències específiques de l’àrea s’inclouen elements per al seu treball. Per exemple:

• En Matemàtiques: Competència específica 7. «Desenvolupar destreses personals que ajudin a identificar i gestionar emocions en enfrontar-se a reptes matemàtics, fomentant la confiança en les mateixes possibilitats, acceptant l’error com a part del procés d’aprenentatge i adaptant-se a les situacions d’incertesa, per millorar la perseverança i gaudir en l’aprenentatge de les matemàtiques».

• En Llengua i Literatura: Competència específica 3. «Produir textos orals i multimodals, amb coherència, claredat i registre adequats, per expressar idees, sentiment i conceptes; construir coneixement; establir vincles personals; i participar amb autonomia i una actitud cooperativa i empàtica en interaccions orals variades».

A més, es llisten els descriptors operatius que poden vincular-se amb aquesta competència, com a una brúixola per orientar. També s’inclou el disseny de les activitats i la integració d’aspectes d’altres competències clau.

Però, on queden els continguts? Vegem el següent concepte clau: els sabers bàsics.

Sabers bàsics de l’àrea

Els sabers bàsics són els antics continguts. Fan referència tant a conceptes i procediments com a actituds i es denominen sabers bàsics perquè, a diferència de la llei anterior, s’ha fet una selecció d’aquells sabers que són importants per ser competents en l’àrea. Això no vol dir que no es puguin adquirir més sabers, el currículum marca els imprescindibles.

Els sabers s’organitzen per cicles (primer cicle, segon cicle i tercer cicle). I, com l’enfocament és competencial, un mateix saber pot utilitzar-se en diverses competències, per la qual cosa serà necessari connectar-los. Un exemple: en matemàtiques, els sabers s’organitzen en sentits. Dins del sentit numèric tenim el saber Estratègies variades de comptatge, recompte sistemàtic i adaptació del comptatge a grandària dels números en situacions de la vida quotidiana en quantitats fins al 9999, en segon cicle. Aquest saber serà necessari tant per resoldre problemes com per raonar i provar conjectures matemàtiques.

Per tant, es requereix una seqüenciació cíclica que permet treballar aquests sabers de manera intercalada i facilitar així la connexió entre els sentits que els conformen.

Criteris d’avaluació de les competències específiques

Si canviem el que ensenyem hem d’actualitzar també la manera d’avaluar. Segons la LOMLOE, els criteris d’avaluació són «referents que indiquen els nivells d’acompliment esperats en l’alumnat en les situacions o activitats a les quals es refereixen les competències específiques de cada àrea en un moment determinat del seu procés d’aprenentatge». Aquests criteris d’avaluació són organitzats per cicles en Primària. En Secundària, són els mateixos per a 1r, 2n i 3r, i després trobem els de 4t.

Això suposa un canvi respecte a la llei anterior, on els criteris d’avaluació estaven associats als continguts. És un pas endavant el fet de vincular els criteris a les competències específiques, perquè per fi podrem avaluar l’acompliment de l’alumne i no només el que sap. Com a cita la LOMLOE: «no existeix una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers bàsics: les competències específiques s’avaluaran a través de la posada en acció de diferents sabers».

Serà necessari, com apunta també la nova llei d’educació, dissenyar un procés d’avaluació global, continu i formatiu i comptar amb una gran diversitat d’instruments d’avaluació que ens permetin observar com l’alumne progressa en directe.

Contextualització i situacions d’aprenentatge

Com aterrem tot això en les activitats d’aprenentatge? Tal com assenyalàvem anteriorment, serà necessari transformar la nostra manera d’ensenyar. Hem d’apostar per metodologies que permetin a l’alumne actuar i desenvolupar les competències clau: aprenentatge cooperatiu, cultura de pensament, treball cooperatiu, avaluació per competències, aprenentatge basat en el joc, intel·ligència emocional, aprenentatge adaptatiu i contextualitzat i intel·ligències múltiples.

A més, en el nostre dia a dia, perquè puguin desenvolupar les competències específiques de l’àrea, optarem per activitats que suposin un repte per a l’alumne i que estiguin connectades amb els contextos personals, socials i escolars en els quals es mou. Parlem de contextualitzar les activitats i d’oferir tasques autèntiques (rellevants, realistes i socialitzadores) perquè l’alumne conegui de primera mà com, allò que aprèn a l’escola, es transfereix a la vida real.

Per a qui no tingui aquesta manera de treballar, la LOMLOE descriu com han de ser algunes de les activitats, definint-les en les situacions d’aprenentatge. Segons la LOMLOE, les situacions d’aprenentatge són «situacions i activitats que impliquen el desplegament per part de l’alumnat d’actuacions associades a competències clau i competències específiques, i que contribueixen a l’adquisició i desenvolupament d’aquestes».

Com podem observar, entrant una mica en detall en les diferents àrees i conceptes de la nova llei d’educació LOMLOE, tots els aspectes clau estan connectats entre si i, per aconseguir un aprenentatge significatiu dels alumnes, han de treballar-se tenint en compte aquests vincles i interconnexions. Ja no ens trobem amb unitats i continguts aïllats, avancem cap a un ensenyament global, amb l’objectiu de formar als nostres alumnes perquè siguin persones competents i capaces en tots els sentits; preparats per al món actual.